Happy Holydays

Tornem a casa (30-01-12)

2012-01-31T23:06:00.003+01:00

Ens aixequem a veure si es pot esquiar, però tot segueix igual. La gent que va arribar ahir sembla que estiguin condemnats a pujar a pistes! Arroseguen els peus per la neu i enmig la boira sense massa ganes d'aguantar el fred.

Amb calma, esmorzem com senyors (xistorra, ous, llom....) i recollim i netegem l'apartament. Traiem el cotxe del parquing i carretera i manta cap a casa. Sembla que a atalunya està fent fred i neva a cotes baixes: a veure si hem de posar cadenes a la Jonquera!
Dinem uns entrepants pel cami, i sense més novetats que l'Albert aconsegueix activar el telèfon nou a l'arribar a espanya, a les 6 ens plantem a Vilobí
Esperem que l'any vinent més.

Boira i neu (29-01-12)

2012-01-31T23:01:00.004+01:00

A la nit ha caigut un lleugera capa de neu d'uns 15 centimetres. La visibilitat és nula i no hi ha persepctives d'esquiar correctament. Decidim anar a fer un vol pel poble a veure si millora la cosa. Descobrim una zona en obres que milloraran molt les possibilitats d'entreteniment del poble, amb una pista de gel i un bowling, junt amb un solarium, tot mig soterrat i modern.

Dinem un plat d'espaguetis a la carbonara gentilesa de la Vane i tarda de cine: Avatar i Azul oscuro casi negro. Continuem amb ronda de Gin tònics i mau-mau i finalment l'alber fa uns paninis per sopar. Estem recuperan el nivell gastronòmic dels millors anys!
Ja botits anem a dormir i esperem que demà puguem esquiar abans de marxar

Tartifflet (28-01-12)

2012-01-28T08:59:00.004+01:00

Sortim aviat de l'apartament, després de comprar els bitllets per internet. Passem el checkpoint amb l'alegria de que la compra s'hagi fet correctament i feliços com si acabessim de passar gratis.
Pugem fins a dalt de tot i enfilem la negra llarga que acabem amb algun que altre entrebanc i alguna volta de campana.
Anem al sector d'Auris amb unes pistes molt més amples i obertes. Allà esmorzem i anem cap al sector d'Alpe d'Huez. Després baixem cap a Oz on aprofitem per trobar un tresor amagat, el Màgic d'Oz. Un cop trobat anem plegant veles cap a l'apartament. L'Edu i l'Albert fan un parell de baixades més i cap a casa.
Dinem arròs a la cubana i mirem un peli (Celda 211). Després, entre mau-mau i mau-mau fem una tartifflet per sopar que queda perfecte. Com a curiositat, i deixant de banda que té molt millor gust que no olor, és un plat amb només 30 anys d'història, composat per tartiffles (patates) i formatg Reblouchon. El plat el varen inventar el gremi del formatge Reblouchon per augmentar les vendes i ho varen aconseguir de tal manera que ara ja tothom de l'Haute Savoie el té com a plat nacional.

PD: 20% parats a Espanya. Aquí som 5 i un està al paro. L'estadística funciona. Si algú té feina per en Jordi que ho faci saber: enginyer químic, amplia experiència en el sector de les aigues, serió, educat, formal i responsable.

D'una punta a l'altra (27-01-12)

2012-01-26T16:55:00.005+01:00

Ens aixequem aviat i anem desfilant poc a poc. Al final sortim de casa a passades les 9 del matí. Després de pujar i baixar escales i nivells arribem a telefèric. Comprem els forfaits i amunt que fa pujada. Comencem a esquiar i el nostre intent d'arribar al Pic Negre fracassa, doncs un telecadira s'ha espatllat i la gent porta mitja hora penjada allà. Fem una pista negra (potser la més llarga d'Europa) que la podriem batejar com a Gran Paradiso II. Voltem l'estació d'una punta a l'altre i pujant i baixant de 3000 a 1200 una vegada i una altre.
Finalment cap a les 4 anem a l'apartament. Avui toca dinar macarrons i butifarra. un cop dinats: café, copa i puro, cartes, xocolata, grana i gintonics. Repàs als videos de l'excursió a àustria de fa dos anys i la nevada de Vilobí del març de 2010. Després mau mau fins a l'hora de sopar seguint les estrictes regles del bar. Per acabar una mica de sopar i a dormir, doncs hi ha cansament.

VAUJANY ON TIME (25-01-12)

2012-01-25T23:08:00.002+01:00

Sortim puntuals de Vilobí i a les 3 ja estem carretera i manta cap als Alps. El camí bastant plàcid i amb bon temps. Alguna petita retenció a Monteplier i canvi de conductor obligat per reorganitzar l'empresa i enviar un tècnic (gràcies mestre) a solventar una urgència. Ja de nit creuem Grenoble sense problemes i arribem a Vaujany a les 9 i 5 del vespre. 604 km en 6 hores. Anem a l'apartament i perfecte. Sopem entrepans i cap al bar a veure el Barça Madrid (ara mateix guanya el Barça) i amb el portàtil per apagar quatre focs i contestar 4 mails. Tenim un mono terrible d'esquí i demà sembla que farà un gran dia. A més sembla que al poble hi ha wifi gratis.

El poble, de postal, ple de pàrquings subterranis gratuïts i terrasses, escales (algunes mecàniques i altres no) i nivells diferents. Molt tranquil i interessant. De moment perfecte. Demà més.
Última hora: gol anul•lat

LOS GIGANTES (06-08-11)

2011-08-06T21:52:00.003+02:00

Sortim amb la idea d’anar a veure els penya-segats de Los Gigantes. Anem poc a poc doncs hem de tornar el cotxe buit de benzina (si, aquí funciona així!). Arribem i costa molt trobar aparcament i fem una ullada des dels miradors. De fet avui veiem des d’un altre angle, doncs l’altre dia des de la Isla baja els veiem al revés. De tornada parem a dinar típic canari, Ropa Rota (cigrons guisats) i Queso Frito. Un cop dinats, migdiada a la mateixa platja d’ahir on ens plantem a les tumbones i sombrilles de la pròpia platja, doncs ahir vàrem descobrir que no s’han de pagar! Ja cap al tard, pleguem veles i cap a casa a sopar i fer la maleta, doncs demà a les 8 sortim cap a l’Aeroport

LA LLUVIA HORIZONTAL (05-08-11)

2011-08-05T21:52:00.000+02:00

Decidim matar les ganes de platja d’ahir i anem a la Playa de las Américas. Bonica platja, amb una sorra no massa empipadora. Fa poc vent i l’aigua està bé. Al migdia, dinem i decidim anar cap a Icod de los VInos que ahir ens va quedar pendent. Passem per la carretera que serpenteja per l’oest de l’illa i a l’arribar al coll ens trobem una massa de núvols que ho tapa tot. A mes plou lleugerament. Anem baixant per la carretera i finalment als 600 metres quedem per sota la pluja i veiem el paisatge. Arribem a Icod i anem a veure el drago mil•lenari i aprofitem per fer un cafè. Llavors carretera i manta, doncs volem anar al cine a veure El Origen del Planeta de los Simios. La peli no mata, però és entretinguda.... sopem i cap a casa que ja és tard.

LICEO DE TAORO (04-08-11)

2011-08-04T21:51:00.000+02:00

Sortim per anar a la platja. Decidim anar just a sota casa, a la Tejita, però fa molt de vent i ens fa desistir. Provem una altra caleta on la gent ha construït parets de pedra tips vivac, però no hi ha més sort. Finalment provem la platja de dins de los Abrigos, però aquí no es pot clavar la sombrilla. Finalment dutxa i carretera cap a la Esperanza on volem dinar al Rincón Gomero. Arribem i ens trinquem ràpidament un preparat tipus paté amb formatge típic de la Gomera i una mica de Gofio. Llavors un entrecot farcit de plàtan… deliciós. Decidim que ens mereixem una migdiada i ens parem a la plaça de la Orotava. Cinc minuts de tancar els ulls i ens intercepta un senyor i entaulem una amistosa conversa. ENs explica què hem de veure i finalment ell es presta a fer de guia al Liceo de Taoro, del que és soci fundador. Ens acompanya per totes les estances d’aquest majestuós edifici, a la vegada que ens explica un munt de coses sobre les illes i els seus habitants i tradicions. Acabem amb un cafè i ens acomiadem molt agraïts. Acabem de gaudir del municipi de la Orotava i baixem al Puerto de la Cruz on fem una volta pels seus carrers i passeigs. Ja de fosc tornem cap a casa.

LAURISILVA - (03-08-11)

2011-08-03T22:39:00.002+02:00

Ens aixequem d'hora amb la intenció d'anar a caminar al Parc Natural d’Anaga, al nord de l’illa de Tenerife. Com diuen els d’aquí, si l’illa fos un pernil, he manat a l’unglot. Travessem Santa Cruz i arribem a Sant Andrés on puja una carretera per la falda de la muntanya i llavors baixa cap a Taganana. Aquí el tems està gris i humit, i la intenció de caminar des del poble cap amunt per veure els boscs tropicals de Laurisilva el deixem de banda. Fem carreteretes i carreteretes, des del mar a la cresta, per una i altra banda de massís. Per moments passes d’un bosc humit, verd i frondós en un secarral. EN alguns moments sembla que t’hagis de parar amb el cistell a collir quatre rovellons. Un cop feta la volta, decidim anar a dinar a Punta Hidalgo, a la Confradia de los Pescadores, lloc molt recomanable (en el nostre cas ens el va recomanar la Pilar i en Clemente). Sortim botits i un migdiada mentre puja la marea, just al cantó del mar. Fem via cap a la Laguna, on a les 4 estem apuntats a una visita guiada. La visita val molt la pena, igual que la ciutat. No te res a veure amb el que hem vist fins ara i ens passem una bona estona passejant després de la visita guiada, badant i prenent barraquitos.
Feta la volta, agafem l’autopista i parem a Candelaria, on visitem la basílica de la patrona de l’illa i veiem les estàtues dels 9 guanches que la vigilen. Després de la volteta per quest poble arran de mar, tornem cap a l’apartament.
Definitivament, realment, el nord de l’illa no té res a veure, ni a nivell de paisatge, ni de gent, ni de turistes, ni de res de res…. Semblen dos mons diferents

LA CAPITAL - (02-08-11)

2011-08-02T22:27:00.000+02:00

Sortim havent esmorzat i anem cap a la capital moderna, Santa Cruz, a veure el nucli antic i a una oficina de turisme per acabar de decidir què fem la resta de dies. Arribem a la ciutat i ens internem al centre per uns carrers una mica embussats de trànsit. En realitat són estrets i com tot aquí, fan pujada i baixada. Aparquem i anem a l'ajuntament i allà ens diuen que l'oficina està a l'altre punta de ciutat. Ens ho agafem amb calma, parem a dinar en un restaurant libi i després baixem caminant cap a la oficina. La oficinista se sap el discurs de memòria i un cop alliçonats, esperem deu minuts allà, revisant fullets informatius, doncs si està molt fresc.

Decidim tornar cap al sud i parem a Güímar on hi ha unes piràmides de pedra bastant curioses. Un cop vistes, tornem cap a l'apartament, sessió de piscina i sopar i dormir.

VOLTA A L'ILLA (I JA VAN TRES) - (01-08-11)

2011-08-01T01:20:00.000+02:00

Ens aixequem i esmorzem amb tranquil·litat. Hem decidit a nar a la platja de los Cristianos i pel camí ens parem a comprar una sombrilla. Entrem a un super bazar xino i comprem per 9,90 una sombrilla de 1,60m. Arribem a los Cristianos i aparquem sens pagar. Fem una volta pel passeig marítim i ens banyem. Jo trobo a faltar sombrilla i decideixo comprar-ne una altra, aquesta a 7,50. Tot i pensar que és millor, finalment el vent em fa adonar que la sombrilla dels xinos, feta amb tela semblant al paper, deixa passar l'aire i no el sol (aquesta idea tecnològica va sortir en un brainstorming i semblava que no tindria èxit, doncs mira, els xinos ja ho han fet) és molt millor.

De cop la gent crida i s'aixeca i ens adonem que ha pujat la marea i inunda algunes tovalloles. Nosaltres, pleguem veles i anem a dinar.
A la tarda, despres de la migdiada, decidim anar a Masca a veure el paisatge. Enfilem corbes i corbes per un paisatge semblant al Machu Pichu. Val la pena. Aquí fa fred, sembla que la Calima ha marxat i es demostra el clima canviant de la illa. Mentre baixem cap a Buenavista del Norte trobem molta boira i forts vents. Sembla que estiguem al Pirineu. Finalment arribem a baix i anem al Far de Teno, per una carretera molt maca (tècnicament prohibida a la circulació). Aquí, al peu de los Gigantes, fa un vent terrible que dificulta el caminar (o això diria en Calleja).

Decidim tornar per l'autopista, i acabem sopant en un xino de San Blas

RETO NO CONSEGIDO - (31-07-11)

2011-07-31T01:04:00.000+02:00

Sona aviat el despertador i comença malament el dia, doncs hi ha un rebenton al lavabo i a les 4 del mati em veig fregant un "percal" de maria santíssima. Agafo els trastos i després de parlar amb el recepcionista faig via cap a la platja del socorro. Pel camí em paro a fer un cafè en una benzinera a peu d'autopista on descobreixo una nova modalitat de sortir de festa digna de callejeros: la gent fent cubates a les àrees de l'autopista.

Arribo a la platja i començo el camí: amunt, amunt i amunt. Tot i ser de nit i adonar-me que la llanterna que tinc no serveix de massa, el camí no para de pujar i guanyar metres, lentament però constant. A Icod el Alto em trobo un oriünd de l'illa i m'avisa de la pujada i de la calor que farà avui. Vaig agafant altura i cap als 400 metres entro a la boira. No la deixo fins al Mirador del Asomadero, on es veu un paisatge espectacular amb la boira a sota. Allà trobo un senyor que m'indica el camí que hauré de seguir fins a la Fortaleza. Mentrestant, la Vane em truca i em comunica que el rebenton no es pot reparar i que ens canvien d'apartament. Això vol dir que es queda sense piscina i es passa el matí de mudances. El nou apartament, no ni millor ni pitjor, sinó diferent: més vistés, més calor... Començo a pujar per un tallafocs fruït dels incendis de 2007 i arribo sense massa problemes als 1600 metres amb 4 hores. Allà trobo uns bombers que em diuen que farà calor, i aprofito per preguntar quatre cosetes dels pins de la zona.
Segueixo pujant i els 2000 no arriben mai. Va fent calor, però sembla que vaig bé i aprofito per contestar una trucada d'en Pepe que està dalt els Àngels, amb l'Albert i en Buski. Finalment a les 12 surto del bosc i arribo al la Degollada i als Muros de Fortaleza. Aquí la calor és insuportable. Davant meu un Teide que no ha parat de créixer i un desert enre ell i jo. Calculo les provisions i el temps, la calor i les conseqüències i decideixo avortar i buscar un pla B.
Acabo al Portillo on la Vane em ve a buscar. Tinc el cap rebullit, però millor això que no que em vingui a buscar el RACC. Un altre dia serà.
Baixem cap al nord a buscar el cotxe, dinem a Aguamansa on dinem i fem una piscineta. Anem a comprar Indi per sopar i el camarer (que havia estat a Malgrat) ens diu que estem en alerta per la Calima. Vet-ho aquí la calor que fa! Sopem i a dormir que ja toca

PREPARANT L'ASCENSIÓ - (30-07-11)

2011-07-30T21:25:00.003+02:00

Ens aixequem i anem a l'esmorzar bufet. L'Aparthotel està molt bé i tenim una gran piscina i un restaurant a dins. Esmorzem i anem a l'aeroport a buscar l'altre cotxe i al supermercat a fer la compra pels esmorzars de cada dia i pel que fa falta per demà. Un cop a l'apartament anem a la piscina i a refrescar-nos. Després d’una estona, fem una cerveseta i després decidim fer un mossec i anar a veure on hem d'aparcar els cotxes durant l'excursió del cap de setmana. La carretera no fa més que pujar i pujar, i el paisatge desèrtic deixa lloc a un bosc mediterrani i finalment a un pedregar impressionant. Ens parem a fer unes quantes fotografies intentant simular el bitllet de 1000 pessetes antic i arribem al peu del funicular on consultem horaris i preus.

Em penso que el Teide és més alt del que em pensava!
En fi... baixem cap a la banda de l'Orotava amb una vegetació verda i impressionant, comparat amb la de l'altra banda i acabem a la Playa del Socorro farcida de gent i surfers. Finalment agafem l'autopista per tornar a l'hotel. Cervesa de rigor a l'O'Donell Irish Pub i a sopar Hidrats de Carboni
Bona nit!

TENERIFE - (29-07-11)

2011-07-29T21:20:00.000+02:00

Comencem la tarda amb el taxi d'en Pepe que ens porta cap a l'aeroport de Barcelona. Això de que Ryanair marxi se Vilobí, fa que hagis de marxar una parell o tres d'hores abans... en fi..
Després d'una espera a l'aeroport i sopar una mica, pugem a l'avió i fem un tour per la pista i sortim amb 15 minuts de retard. Després de tres hores i mitja, arribem a les Canàries a la una de la matinada hora peninsular.
Allà podem llogar el cotxe i anar cap a l'hotel a dormir que ja toca.

RUTA DE POBLETS - (23-01-11)

2011-01-25T22:47:00.005+01:00

Sortim aviat del superhotel i enfilem cap a Marostica. La idea es fer una ruta per deixar el cotxe abans de les 6 de la tarda i llavors fer una volta a Treviso. Ens sorpren la gran quantitat de poblets que hi ha i finalment arribem a Marostica. És un poblet emmurallat a la falda d'una muntanyeta amb un castell a dalt. La muralla envolta tot el poble i fins a dalt el castell. Tot plegat: molt bonic. Ens fem fotografies al gegantí taulell d'escacs humà abans de pujar caminant al castell. Quan baixem anem a fer un vi en una "Osteria" (osteria madonetta) recomanada per els amics vicentins d'ahir. El lloc val la pena i estem a punt de quedar-nos a menjar algo. Finalment, però, anem cap a Bassano di Grappa, famos per el pont de fusta de Palladio i les destileries de grappa. Visita de rigor i creuem el pont. Compra de souvenirs i cap a Asolo. Asolo és un poble maco, pero no tant com el pinten. En fi... hi arrribem a l'hora de dinar i fem cap a una altra osteria (como no). Dinem molt bé i anem a fer un passeig per el poble abans de marxar cap a Treviso. Arribem a Treviso poc abans de les 6 de la tarda just per deixar el cotxe i agafar un bus cap a la ciutat. Visita curta amb ganes de tornar-hi un altre dia. Tornem a l'aeroport i agafem l'avió cap a casa.

Un viatge rodó, sempre on-time i on només ens han faltat en Josep i la Mireia

PADOVA E VICENZA (22-01-11)

2011-01-22T20:51:00.004+01:00

Sortim de l'hotel cap a les 10 després d'un bon esmorzar continental, doncs la idea és dinar uns paninis o similars. Decidim anar cap a Padova on passem el matí. Aparquem fuori le mura i entrem caminant. Visitem la oficina d'informació turística i decidim fer un volt pels principals monuments. ÉS dia de mercat i no ens estem de fer una volta per les paradetes. Visitem places monuments i esglésies i no m'adono que sóm davant de la tomba de San Antoni de Padua fins que veig la gernació de fidels i veneracions. Dinerm un tramezzino i tornem cap al cotxe. De passada trobem l'anfiteatre romà que portavem buscant tot el dia.

Ens encaminem cap a Vicenza on anem al Teatre olimpic, ultima obra de Palladio i fem una mni visita guiada a la pinacoteca. Llavors (entrava en el preu) veiem una exposició de retaules russos i anem a fer una volta pel centre. Allà ens parem en un bar on ens trobem un parell de jubilats amb qui entaulem conversació. ENs expliquen un munt de coses per fer i visitar i acabem entaulant una amable relació acabada amb un brindis, un intercanvi de targetes i la ruta preparada per demà! Acabem de fer la volta per Vicenza i anem a l'hotel a descansar una estona doncs hem d'anar a sopar on varem reservar ahir.
Arribem al lloc aviat i som dels prrimers a sopar. Ens han guardat un reservat on fa bastanta calor però és molt acollidor. Els jefes (un sembla en Pocholo) i el personal són bastant peculiars, però sopem molt bé i coses diferents de la majoria de restaurants. La festa es va animant i la música cada vegaada més alta i finalment decidim anar a dormir, fent abans, una sessió de fotografia artística.

ARRIVADA A VICENZA (22-01-11)

2011-01-22T20:41:00.005+01:00

Varem arribar ahir a la tarda a l'aeroport de Treviso amb un vol bastant plàcid. Sortim a buscar els cotxes i finalment agafem una furgoneta per 7 persones. Sap greu perquè en Josep no ha pogut venir erquè el seu avi està bastant fotut i prefereix no marxar. Des d'aquí: molts ànims! Agafem cotxe i per la nacional cap a Vicenza a trobar l'hotel. L'hotel està molt i molt bé, quatre estrelles a tutti plen. Ens arreglem i anem a buscar lloc per sopar. On voliem anar és plè i reservem per demà. Mentrestant anem a sopar a una pizzeria on tenim algun que latre problema amb un camarer (res greu) i sortim cap a l'hotel a fer uns gintònics. Al hall de l'hotel acabem la nit bevent i menjant patates xips. Cal dir que fa un aire molt fred!

MERCAT DE NADAL (11 al 12-12-2010)

2010-12-13T22:46:00.002+01:00

Sortim a les 9 de Vilobí per agafar l'avió a les 9. El viatge de dues hores es complementa amb un trajecte de dues hores més d'autobús fins arribar a la ciutat de Frankfurt.

La primera impressió és que fa un fred que pela. Abrigats fins a dalt, el primer que fem es buscar lloc per dinar, i sembla que toca Kebab. Va plovent una mica i sortim a passejar. Impressiona la combinació d'edificis antics amb gratacels moderns. El centre (si en podem dir d'alguna manera) és una zona peatonal molt transitada, i entre aquesta i el riu, just al cantó de la catedral hi ha el mercat que deixem per quan es faci fosc. Visitem un curiós centre comercial on amb una passeig espiral recorres 7 plantes a l'estil Gugenheim.
Després anem a visitar la fira de nadal. Un munt de parades de tot tipus d'artesania: fusta, cristall, vidre, figuretes, gorros... i parades de menjar: frankfurts, gofres, creps, i totes vi calent!
Berenem una mica i després busquem un bar per fer una cervesa a l'altra riba del Main, doncs estem cansats i comencem a encaminar cap a casa d'en Tillman, el nostre hoste.
Arribem cap a les 8 i mentre ll fa la maleta (perquè marxa de vacances) descansem. A les 9 anem a una festa d'aniversari on trobem altres surfers i alemanys, bielorussos i poalcs. Ja cap a la una anem a dormir doncs hem matinat bastant.
EL diumenge ens aixequem aviat, cafè de rigor i ens acomiadem den Tillman. Anem cap al museu de la comunicació, molt recomenable, on passem tot el matí. Llavors busquem una sidreria per dinar i fem un dinar típic de Frankturt amb apfelwein, jarret de porc i una mega hamburguesa. Després de dinar, café i anem cap a la catedral. Allà ens trobem amb una couchsurfer de Madrid (que vàrem conèixer ahir) i anem a fer uns vins al mercat.
Cap a les 6 agafem el metro i fem una volta per l'estació central de trens. Després autobús cap a Hahn on dormim a l'hotel B&B davant de la terminal. Demà aixecar-se aviat doncs el vol surt a les 6 passades.

CRONICA DE L'ESQUIADA (07-11-2010)

2010-12-07T16:08:00.003+01:00

Dissabte comença amb bon temps i Sol. Sortim de l'apartament i tot i fer molta fred ens passem el matí esquiant amunt i avall. L'estació està a un 20%, tant de pistes, com de remuntadors. Es nota que és la primera esquiada de la temporada i a les 3 de la tarda pleguem veles. Anem a fer una cerveseta i a comprar el pa i cap a casa.
Diumenge, tal i com preveia meteofrance, neva. Sortim amb neu i anem cap a dalt. Han tancat alguns remuntadors i s'esquia fatal. Al cap de tres baixades anem cap al bar a fer un GreenChaud (xocolata desfeta amb Chartreuse verd). Comprem pa i cap a l'apartament. Tarda de cinema i sopar i dormir.
Dilluns canvia el temps i deixa de nevar i es posa a ploure. Provem de sortir a esquiar, però és un fracàs. Tornem a casa poc després. Dinem aviat, tarda de cinema i anem a fer una volta al poble. Voltem amb cotxe per tots els carrers i barris i descobrim que és un poble més gran del que ens pensàvem. Cerveseta de rigor i cap a casa a sopar.
Avui ens hem refiat de les revisions de meteofrance i sortim aviat. Teòricament no ha de ploure fins apré-midi. S’esquia bastant bé a la part alta, tot i que amb una mica de vent, i a la part baixa la neu es converteix amb pastetes. Tot i així esquiem fins a les tres de la tarda aprofitant tot el dia. Comprem pa i cap a casa a dinar. A la tarda anirem a fer una volta al poble i començarem a plegar veles, doncs demà ja tornem.

SI LA FRED NO VE, L'ANEM A BUSCAR! (03-12-2010)

2010-12-03T22:29:00.005+01:00

Sortim de pont aviat. A quarts de 3 ja estem a la carretera i cap al nord. No hi ha massa trànsit i anem fent via. A l'altura d'Orange comença a nevar. Estona de discussió de què si es el vapor condensat de la central tèrmica o bé que si neva de veritat o és rufaga. Finalment al cap d'una estona constatem que es neu. Està nevant i encara no hem travessat el Roine! Els vorals de la carretera estan nevats i anem trobant llevaneus treballant. La temperatura que ha començat a 9 graus a Vilobí arriba a -3 a Grenoble. No hi ha transit i no trobem cap cua a Grenoble. Anem cap a Burg d'Oisians i aquí ja comencen els problemes. La carretera comença a patinar i finalment hem de posar cadenes. Ens emocionem quan el termòmetre arriba a -7, però el millor està per arribar. Quan aparquem el termòmetre marca -14!. Anem a recepció i ens trobem una nota amb les instruccions per arribar a l'apartament. Descarreguem, aparquem i a sopar. Descobrim dues coses: la primera és que tenim internet GRATIS!. La segona: que els antics ocupants han deixat els plats bruts. Demà presentarem una reclamació

BOLOGNA III (07-11-2010)

2010-11-07T23:55:00.004+01:00

Ens aixequem passades les 10, pleguem veles i ens acomiadem dels hostes. Busquem un lloc per esmorzar i llavors anem al centre. Preguntem per l’església de San Stefano i anem cap allà. Pel camí trobem un arancione sicilià que no em puc resistir a comprar. A l'arribar a San Stefano una banda militar fa música al carrer. També hi ha el sindicat de carnissers organitzant una mega botifarrada per recaptar fons per la restauració de l'església. Llavors anem a dinar i fem via cap a l'Estació on prenem l'Aerobus i anem a l'aeroport i cap a casa. El vol, amb algunes turbulències, arriba a Girona sense retard. Durant el matí trobem també el sisè secret (una cara del dimoni esculpida en una paret) i el setè secret (un rellotge aturat a les 10:25).

BOLOGNA II O LES 2 TORRES (06-11-2010)

2010-11-07T23:43:00.003+01:00

Ens aixequem tard i amb maldecap (l´Esteve). Sabíeu que en italià no existeix la paraula ressaca? Sortim amb els americans a esmorzar algo i els acompanyem al tren. Comencem a voltar per Bologna per carrerons i sotoportice (no tenim paraula en català) i acabem pujant a la torre més alta de Bologna, que amb més de 100 metres i gairebé 500 esgraons no es apta per gent amb vertigen. La vista, però, val la pena. Dinem en un restaurant de cuina meridional de la Basilicata i anem a voltar per els mercats i botigues fins hora de sopar. Ahir vàrem conèixer 3 dels 7 secrets de Bologna, la Cúpula del so, l’Escut del Cannabis, o el “membre” il•lustre de la Piazza Maggiore. La intenció és trobar la resta pel nostre compte. Així, a la tarda a Sant Petronio en trobem un altre. Creat per Cassini, es tracta d’un experiment per demostrar que la terra girava entorn del Sol. Després de sopar trobem el 5é secret de Bologna: la finestra de la Petita Venècia. En queden 2, però pleguem veles i cap a casa, que trobem tancada i sense ningú. Fem un parell de trucades i ens venen a obrir. Bastant cansats anem a dormir, doncs ja és hora.

BOLOGNA I O LA TORRE DI BABELE (05-11-2010)

2010-11-07T23:38:00.001+01:00

Sortim puntuals de Vilobí a les 16:15 i amb un vol tranquil arribem a Bologna de nit! Doncs si, a Bologna es fa fosc uns trenta minuts abans que a Vilobí. Agafem l´Aerobus i ens plantem a Bologna poc abans de les 7 de la tarda. Truquem a la nostre hoste i ens instal•lem al seu pis d´estudiants que és com una versió moderna dels joves, amb un mitjó que parla inclòs. L´Isabella i en Davide, que es fan d´hostes ens diuen que junt amb uns amics seus que també allotgen surfers, han organitzat un sopar. Mentrestant anem a fer una birra amb els amfitrions, i per 5 euros tenim quatre birres de 600 cc, res a veure amb els 11 euros que ens han clavat per dues cerveses a l´estació.

Bologna és una ciutat plena de gent i de jovent. A l´hora de sopar la casa es va omplint de gent. Cada un que arriba, sol o acompanyat, fa les presentacions pertinents. Recompte: 3 polacs, 2 americans, 3 xipriotes, 1 irlandès, 2 catalans i 7 italians! Allò es converteix en un batibull d´idiomes molt divertit i didàctic. Cap a la 1 comencen a preparar un arsenal de beguda per anar a fer botellon: vodka, calimotxo, limoncello... Com si anéssim a fires.
Pel camí en davide ens explica i ensenya alguns dels secrets de Bologna.
Finalment cap a les 4 anem a dormir que ja toca i acabem amb el nostre primer dia de couchsurfing, una experiència que recomano a tothom!!!

FIESTAS DE NERIN (14-08-10)

2010-08-16T22:45:00.002+02:00

Ens aixequem sense massa ganes de voltar. Decidim fer un dinar lleuger i anar a sopar a Buesa per no embrutir massa i ho deixem tot una mica recollit, per estalviar-nos feina demà, que tornem cap a casa. Havent dinat fem sessió de cine i abans de sopar passem per la Teternia Nur, d'en Jofre i la Sónia, a Torla. Sopem a Buesa i unes copes a Broto i cap a Nerín a festa major. Arribem i la cosa no està molt animada. Fem una mica de poble coneixent nous veïns i poc a poc va arribant gent. El músic, Superlopez, deixa molt que desitjar, però les ganes de festa i l'alcohol van fent efecte i acabem tots ballant i cantant. Cap a les 6 del matí anem cap a casa a descansar una estona.
Demà diumenge, tornem a casa i s'acaben les vacances.

EL MONTE PERDIDO (13-08-10)

2010-08-16T21:43:00.008+02:00

Ahir varem fer el turista tots plegats. Varem baixar a Broto a dinar i després a comprar quatre coses. Varem esperar que obrissin el consultori metge, doncs en Pepe tenia mal d'esquena. Després d'algun que altre rifirafe amb la metgesa i amb una clienta del bar on l'esperavem, fem uns gintonics. Feta la feina anem a preparar el sopar i la sortida de demà:

Sortim aviat, a les 6 ja som al cotxe i comencem a caminar a les 7 menys 10. El camí és suau fins a Gòriz. Allà esmorzem i comencem a pujar amunt amb algun que altre entrebanc a la ruta. Pugem sense problemes i en 3 hores arribem al coll. Pel camí hem interrogat els que baixen i sembla que no necessitem grampons ni piolet. Del llac el cim es veu primer i comencem a pujar per la escupidera, neta de neu. Ja gairebé a dalt l'Alber, que va fos, es queda i en Pere queda entrampat entre la tartera i la boira que està pujant. Decideixen baixar cap al llac. La Vane i jo seguim amunt. Deu minuts després arribem al coll i la boira es disspia. Fem quatre fotografies i enfilem els últims trenta metres i arribem al cim. Dinem i baixem mentre es va cobrint de nou. Un cop al llac ens trobem amb en Pere i l'Albert i baixem cap a baix. En 3 hores llargues ens plantem al cotxe que haviem deixat al primer mirador. Tornem cap a Nerin on fem una cervesa i cap a Fanlo a brenar, sopar i dormir.

PINETA I LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ (11-08-10)

2010-08-12T01:16:00.002+02:00

La idea del matí d´avui era anar aviat a Pineta i pujar al Balcón de Pineta. El problema és que varem anar a dormir tard i ens hem aixecat tard. Per tant preparem igualment els entrepans i sortim. A la una arribem al parador de turisme on aparquem. Comencem a caminar direcció a Marboré i el Balcón de Pineta amb la intenció de trobar un lloc per dinar. Dinem al bosc i seguim pujant fins a 1600m. De baixada canviem la ruta per veure unes cascades properes. Tornem cap a casa i trobem en Pepe a Escalona i fem una cervesa. Li agafem les alforges i tirem tots amunt. Nosaltres arribem a dalt a casa i més tard en Pere i l´Albert que venen de Vilobí per fer el Monte perdido l´acaben d´acompanyar a Fanlo.

Sopem i a fer una ullada a les llàgrimes de Sant Llorenç i demà a buscar quatre rossinyols.

FESTA DE SARLLE (10-08-10)

2010-08-11T02:56:00.004+02:00

Avui estem convidats a Sarllé (Cerler en patués). Sortim aviat per arribar d'hora, però es trobem un embús important a l'Ainsa que ens fa perdre molt temps. Sumat a la gent que va per la carretera a 30... doncs arribem quan ja han acabat de repartir el ponche d'abans de dinar. Què hi farem. Anem a dinar amb la Malen i família i companyia a el restaurant el Molino, just a peu de pistes de l'estació d'esquí. A les 5 de la tarda fem via cap al nucli antic per escoltar un festival de jotas. No hi havíem anat mai i hem quedat impressionats (molt aviat us penjo els vídeos). Un cop acabades les jotas, ens acomiadem dels amfitrions i anem cap a Benasque a fer una volta a les botigues de material de muntanya.

Mentrestant ens truca en Pepe (que recordem està fent la ruta La Seu d'Urgell - Fanlo en bicicleta) que diu que ha arribat a Castejon de Sos i quedem per sopar. Allà, entre disertacions sobre la llei de la gravetat i la teoria de la relativitat i el pas del temps (quan més a poc a poc vas en bici, més temps tens per pensar i més possibilitat de perdre l'equilibri i caure a terra) arreglem el món per enèsima vegada. Havent sopat ell va a dormir a l'hostal i nosaltres tornem cap a Fanlo. Pel camí li anem preparant un roadbook perquè tingui informació més fiable de l'etapa de demà (quilòmetres i desnivells)

SPA I TRESOR (09-08-10)

2010-08-11T02:52:00.001+02:00

Ahir no té massa res a explicar: de la taula al sofà, del sofà al llit i llestos, dia de perreria i vacances de no fer res.
Avui hem decidit moure'ns una mica. Ens aixequem tard, dinem i decidim anar a Sabiñanigo a comprar quatre coses. La idea és arribar-nos a panticosa a les Termes de Tiberi. Un SPA entre muntanyes estrenat fa dos anys. així doncs, a les 6 passades ens plantem a l'Spa. Panticosa ha quedat molt arreglat des de la ultima vegada que hi varem estar. El lloc entre muntanyes es interessant de veure. Entrem a l'SPA que li posaria una nota a mig camí entre Caldea i el Magma. Sortim a les 8 i de tornada ens parem a fer un tresor al Dolmen de Santa Elena, prop de Biescas. Arribem a casa, sopar i dormir, doncs entre no fer res i l'SPA estem rebentats.

FE D´ERRADES (08-08-10)

2010-08-11T02:50:00.003+02:00

A causa dels problemes de comunicació m'és més fàcil fer una fe d'errades que modificar els escrits ja fets. en primer lloc fa un parell de dies us situava a l'any 2019. Doncs bé, com que tot arriba (si no es compleix la profecia maya del fi del món el 2012) deixarem passar el temps al seu ritme. La data correcta era 2010.
Per altra banda en l'explicació de l'excursió a Gavarnie i els ports que creuàvem, em vaig repetir en l'últim i vaig escriure Tourmalet en lloc de Portalet que era el correcte. Ah.. avui fa 2 anys de la inauguració dels JJOO de Pekin!

QUAN LO QUE ESTÀ APROP SEMBLA TAN LLUNY! - (06-08-10)

2010-08-07T21:13:00.005+02:00

Sortim a les 10 direccio a Gavarnie. Decidim anar-hi en cotxe doncs la pluja ens va impedir anar-hi caminant el dimecres. Agafem el picnic que va preparar la Vane i enfilem cap al tunel de Bielsa. Allà un ciclista ens demana ajuda per creuar el tunel. Llavors parem a Saint Lary a comprar pa i fruita per dinar. Per arribar a Gavarnie hem d'agafar la Ruta dels Colls i ens obliga a creuar el Col d'Aspin, ple de bicis, cotxes i gent prenent el Sol, i pujar el Col du Tourmalet. Abans d'arribar a aquest últim, la policia ens atura a la Mongie perquè ha de passar una cursa ciclista. Decidim muntar el pícnic i dinar mentre passa la cursa. Havent dinat i feta la migdiada seguim amunt cap a un port ple de gent i autocaravanes. Finalment arribem a Luz Saint-Sauver on girem cap a Gavarenie on arribem a les 5 de la tarda. Ens calcem les xiruques i caminant cap al Circ de Gavarnie, tot i que ja des del poble es veu la impressionant cascada, patrimoni de la humanitat. Això és una rambla amb un anar i venir de la gent constant. Després d'una hora arribem a l'Hotelerie du Circ on ens fem les fotos de rigor. Sembla mentida que hagim fet més de 3 hores de cotxe i gairebé 200 quilòmetres, i només estem a 15 quilòmetres en linia recta de Fanlo (i encara queda la tornada!).
Ja cap a les 7 decidim tornar. Tornarem per la banda oest, o sigui que creuem els ports de Soulon, Col d'Aubisque (amb un paisatge preciós) i finalment el Portalet que ens porta cap a Espanya. Ja cap a les 10 passades arribem a Broto on fem una pizza i cap a casa a dormir. Estic més cansat que un ciclista del Tour!

TORNA L´HIVERN! (05-08-10)

2010-08-05T23:05:00.002+02:00

Ens aixequem a les 6 del matí despres de passar una nit amb algun que altre incident. Finalment ens varen deixar dormir en unes lliteres i no al menjador com estava previst. A mitja nit, un vent encabronat ha obert la finestra de bat a bat, per on entrava una rispa que deu n´hi do. Jo, dins el sac, estava esperant que algú la tanqués. Els 30 que erem allà deviem esperar el mateix i al final he hagut de baixar jo des del tercer pis de lliteres a tancar-la.
Baixem al menjador i esmorzem una mica. A fora tot emboirat i fa una pluja fina. La visibilitat és d´uns 20 metres i fa fred. Preparem les motxilles, roba d´hivern impermeable, botes, crampons i piolets, doncs hem de travessar plaques de neu que pensem que poden estar gelades. Finalment, després de preguntar la previsió i veure que no millora el temps, sortim. Som els primers de marxar direcció al Port de Bujaruelo. Passem les plaques de neu que no s´han glaçat durant la nit sense crampons. Seguim baixant amb pluja, atravessem les cascades del Taillon i al cap d´una hora i quinze minuts arribem al Port de Bujaruelo. La gent que ens anem creuant no porten bones notícies de la banda de Gavarnie. Aquí decidim canviar el rumb de la travessia i baixar cap a San Nicolás de Bujaruelo i Torla, des d´on serà més fàcil arribar a Fanlo; i no anar cap a Espuguettes amb temps com estava i sense saber el pronóstic per demà. Ens anem creuant gent que puja abrigada i molla i finalment arribem a San Nicolás a les 10 del matí. Esmorzem una mica i ens traiem la roba molla. Marxem fent autoestop i ens recullen un matrimoni amb un fill que ens acaben portant fins a Fanlo! Els convidem a una cervesa i després anem a casa.
Dinar, migdiada i a la tarda anem a comprar a Boltaña. De tornada ens parem a l´Esconjuradero de Asín de Broto. Finalment arribem a Fanlo a les 9 del vespre. Dia complet: del fred hivernal del matí al dia espléndid de la tarda.
Temps: 3h. Km:7. Desnivell+:0m. Desnivell-: 1250m.

LA BRECHA O EL SELFMADE WATER ROCA GRANITO (04-08-2019)

2010-08-05T12:50:00.001+02:00

Sortim aviat quan el veí Jaques Costeau es desperta. Pleguem veles i a les 7:39 ja comencem a pujar. La nit ha estat bastant plàcida i hem dormit prou. El camí s´enfila bastant, però el paisatge s´ho val: passem fregant els penyasegats i pujem sempre flanquejats per cascades i cims de 3000m. A les 10 arribem al refugi de Goriz i hem de vencer la temptacio de no anar cap a Fanlo. Esmorzem una mica i sortim cap a la Brecha. El dia acompanya i anem pujant bastant bé tot i el pes de les motxilles. Arribem a la cova de Cauterets i decidim dinar. Allà mateix em construeixo un water comodíssim dons la natura apreta. Només hi faltava un revistero. Davant nostre veiem ja la Brecha de Rolando, pas estratègic durant molts anys i punt més alt de la nostra travessia. Aquest últim tros de camí és complicat i exposat, però superem plaques de neu i caminem com cabres penjats de cadenes i finalment hi arribem. Fotos de rigor i algun intent de trucada i missatge senser massa éxit, perquè la cobertura va i ve. Nomes ens queda baixar 200m de desnivell per pedra i neu. Alguna que altra caiguda sense massa importáncia i arribem a les 16:30 al Refugi de Sarradets. Fem una cervesa, dutxa nival improvisada i a esperar les 8 per poder sopar i després dormir, doncs ens toca dormir al menjador. S´ha girat una boira espessa i fa bastant fred.

Km: 14 o 15. Hores: 9. Desnivell+:1250m. Desnivell-:329m.

PRIMERA ETAPA O CAÑON DE AÑISCLO (03-08-10)

2010-08-05T12:46:00.003+02:00

Tota la jornada d´ahir va servir per revisar el material, buscar transport i gestions administratives per telèfon (alguna reparacio a distància: gràcies Ian).
Avui a les 7 del matí ens passaven a recollir per deixar-nos a San Urbez, des d´on iniciem la primera etapa. Pugem per un corriol estret vora el riu, a vegades a tocar de l´aigua, a vegades a 50 o 60 metres d´alçada. És un cami fácil de fer, amb uns paisatges espectaculars. Esperes que en qualsevol moment et surti un hobbit o un nan. Ja al punt del migdia, sortim del Cañon i arribem a un vall glacial més oberta, presidida per la casacda de Fon Blanca i el Collado de Añisclo al fons. Som els primers d´arribar i ens instal-lem en una petita cabana de pastors. Dinem, migdiada i anem matant el temps com podem. Poc després arriben uns francesos i s´instal-len amb nosaltres. La gent que arriba més tard s´ha de conformar amb alguns vivacs de pedra o muntar tendes. Sopem en horari francés i ara a les 8 del vespre ja anem cap a joc, doncs demà ens espera una etapa dura i volem sortir aviat.
Temps caminat: 5h 30m. Km:12. Desnivell+:700m.

L´ARRIBADA (01-08-10)

2010-08-02T00:38:00.002+02:00

Sortim aviat per no trobar ni trànsit ni calor. A les 10 ja estem esmorzant a Escalona amb 3 de Vilobí que fa dos dies varen sortir amb autocaravana cap al País Basc. Decidim comprar xai i anar tots a dinar a Fanlo on hi ha en Marc, la Yoli i la Ivet. en Pepe decideix pujar el Cañon de Añislo en bici, mentre en Cesc, en Pere, la Vane i jo pugem en furgoneta. Fem carn a la brasa i unes galetes trias. Volta de rigor al poble i ells 3 surten cap a Sallent de Gallego. Els núvols han fet acte de presència i cap al tard comença a ploure bastant. Després de revisar els partes metereològic decidim ajornar un dia l´inici de l´excursió, un decisió que podria haver pres el mateix Calleja.

Després: uns scrabbles, sopar i dormir.

DISCULPES I GRÀCIES

2010-01-31T23:54:00.003+01:00

Simplement disculpes per no haver pogut publicar aquests últims dies i gràcies per seguir-nos. He publicat les entrades pendents ja que tot i que no és el mateix que si son publicades diariament, il·lustren les vacances.

TORNEM A CASA - (31-01-10)

2010-01-31T23:26:00.002+01:00

Avui sortim aviat de Sanremo. Després de discutir amb el conserge de l'hotel, fem via abans que els carrers quedein tallats per La Feste dei fiori. Carreter i manta, trobem una inesperada nevada a l'altura de Cannes. 4 dits de neu prop del mar que serveixen per provocar un monumental colapse a l'autopista. Deu quilometres més enllà un sol radiant, tot i que segueix fent un vent fred. Parem a fer un mos i finalment arribem a Vilobí a primera hora de la tarda. Descarreguem trastos i cap a Vic a tornar la furgoneta. Per variar, trobem neu a coll de Ravell. Una nevada intensa però que no qualla.

S'han acabat les vacances

12 HORES DE VIATGE - (30-01-10)

2010-01-31T23:17:00.002+01:00

Sortim aviat després de recollir la casa. Com que no esperem la visita de ningú, fem quatre fotos de rigor i deixem la clau sota l'estora i marxem. Va nevant i la carretera no està neta. Anem amb

peus de plom i un cop arribem a Mayrhofen on la carretera és neta ens trobem una cua monumental. Total, que entre una cosa i l'altre per fe dos-cents quilòmetres (i en queden 600!) hi estem gairebé quatre hores). Finalment un cop deixem Insbruck la cosa millora. Parem a dinar el picnic que haviem preparat a l'autopista, sota la mirada atenta dels camioners mentre l'Edu talla pernil. Continuem direcció Sanremo on arribem cap a les 9 del vespre. Anem a sopar i després a menjar un gelat (atesos per uns maleducats dependents) i a apracar la furgoneta a un millor lloc, doncs demà hi ha la desfilada de de les flors. Mentre ho fem comprovem l'elevada sinistralitat de les carreteres italianes. Davant nostre atropellen a una noia. Per sort, no sembla res greu i l'ambulancia arriva molt aviat. Anem a dormir cansats del viatge.

ÚLTIMA ESQUIADA - (29-01-10)

2010-01-31T23:07:00.004+01:00

Últim dia d'esquí. El temps pinta millor que ahir. Sortim direció a Mayrhofen. Tardem molt menys que ahir. Decidim fer un recorregut per tota l'estació. És llarga però variada. Esquiem sense parar, per pistes i fora pistes. Trobem un grup de catalans que han vingut amb en Campulié. 50 persones de diferents pobles com Olot, Capmrodon, Barcelona... Parem a dinar i fer un vi calent en un bar a mitja pista. Cada cop fa més fred i el dia es va encapotant. Finalment a les 4 arribem al telecabina que ens ha de baixar al pàrquing. Allà una festa improvisada ens anima a ballar a ritme de La Bamba. Baixem i a peu de pàrquing fem un xupito típic d'aquí: alcohol pur amb una figa confitada a dins. Al bar on estem hi ha un ambient aprés-ski impressionant. Potser hi tornarem. Finalment comprem quatre coese que ens fan falta i tornem cap a casa. Pel camí ens parem amb l'Aniol a buscar eun catxé a Krimml. Fa molt fred i la neu ens impedeix trobar-lo. Tornem caminant cap a casa on els altres ja estan preparant el sopar. Sauna i sessió especial finlandesa: de la sauna a la neu directament fent la croqueta! Acabem el dia portatn unes trufes i unes cremes a les veïnes que ens havien deixat l'olla.

BROTHER - (28-01-10)

2010-01-31T22:55:00.001+01:00

Haviem decidit que avui aniriem a Mayrhofen, a una hora de camí. Ens aixequem nevant i deprés d'esmorzar carregeuem la furgoneta i cap allà. Triguem més de dues hores entre posar i treure cadenes i anant amb molt de compte. Arribem i anem a un bar a escalfar-nos. Vestimentes típiques tiroleses i vi calent. Sortim amb el telecabina des de dins del poble i pugem pistes. Segueix nevanti i hi ha molta boira. Fem una baixada on no es veu res de res i uns quants decideixen anar cap al poble amb el telecabina. En Pau, la Vane, l'Isaac i jo decidim seguir esquiant. i fem unes quantes baixades fins a les 3 de la tarda. Baixem a Mayrhofen. Anem a fer una cervesa, comprar quatre coses i tornem cap a casa. Triguem més de dues hores. Al vespre sessió de cinema amb Brother de Takeshi Kitano

TORNA EL SOL - (27-01-10)

2010-01-31T22:50:00.001+01:00

Avui fa molt bon dia, fred i sol. Sortim cap a Gerlos on agafem el telecabina amb intenció d'acabar d'anar a fer els forapistes de Zell am ZIllertal. En Pepe diu que no aguanta més i que vol esquiar. Esquiem tot el dia i finalment tornem a la casa aviat. Fem la sauna de rigor i dutxa i sopar. Despres sessió nocturna de Sing Stars. Dia complet i sense sobresalts.

CALLEJEANDO - (26-01-10)

2010-01-26T22:01:00.004+01:00

Ens desperta l'Alber de bon matí anunciant-nos una nevada. Decideixo fer mitja volta i dromir una estona més. Mentrestant a la cuina es lliura una batalla culinaria de xocolates desfetes entre en Ribas i en Josep que finalment acaba en taules. Esmorzem lleuger i mentre uns juguen a la Wii, l'Edu, l'ANiol i l'Esteve decideixen posar en pràctica un experiment al més puer estil Calleja que han vist per la tele: construir un iglú apilonant neu i buidant l'interior com si d'un túnnel es tractés, al cap d'unes hores. Ningú dona un cèntim per l'experiment pero apilem amb dedicació més de 3 metres cúbics de neu pols acabada de caure en fora de tenda canadenca. Mentre esperem que cohesioni els cristalls de neu fem un ninot-dona de neu (que encara no està acabat). i que és l'enveja del veïnat. Ningu aposta per nosaltres, però no defallim. Mentrestat en Ribas, en Pau i l'Albert decideixen anar a fer unes baixades i finalment poden sortir de casa amb l'ajuda del tractor del veí que els estira (els mateixos veïns que ens varen deixar l'olla).
Quan ells tornen dinem butifarra amb mongetes, crema catalana (gentilesa d'en Ribas) i trufes de xocolata i coco (gentilesa de la Vane).
Després de dinar decidim anar a buidar l'iglú per dins. Els nervis a flor de pell i la credibilitat en joc. Les primeres palades les fem amb fermesa i decisió mentre les càmeres graven tots els moviments. L'excavació avança poc a poc, però cada palada ens acosta a l'èxit. Finalment després d'estona de suor i emoció acaba l'obra: un èxit. Un refugi d'emergència a un preu irrissori: et pot salvar la vida! Hi caben dos persones justes i fins a tres o quatre en cas d'emergència. Dins la traquil·litat i el confort t'envolten, mentre a fora ja cau una gelada que petrifica la neu i les eines que hem utilitzat.
Victoriosos entrem a casa i tots junts juguem un singstars fins a hora d'anar a dormir.
emà anuncien millor temps.

KRANKENHAUS - (25-01-10)

2010-01-26T21:16:00.003+01:00

Sortim quasi tots a esquiar. Encara no ens hem lligat a les veïnes però tenim feina. La neu no és la millor del món. Decidim anar a Gerlos per estalviar temps d'enllaços. En Pepe es queda a casa a l'espera que el truquin de Vida Caixa pel tema de la seva lesió. El dia acompanya i la neu fora de pistes és molt bona. Ens passem el dia esquiant amunt i avall fent fora pistes i enllaçant d'una banda a l'altra. Finalment tot i que voliem plegar abans acabem a les quatre passades. Anem a portar els equips a encerar i comprar el pa. Tornem a casa on en Pepe encara no ha pogut anar a l'hospital. Agafem la furgoneta i cap a Mittersill on l'esperen amb el parte obert. Després de voltar per el poble en qüestió una amable dependenta ens indica com arribar a la Kranenhaus o clínica. Allà ens atenen molt bé i quedem sorpresos de l'amabilitat i confiança de la gent d'aquí. El parte? Per sort sembla que només és una contractura. Ens regalen una pomada i un somriure i tornem cap a casa on tenim la sauna, dutxa i sopar. Després de sopar ens posem a jugar a polles i quadrats fins entrada la matinada. Anem a dormir sense saber que està començant a nevar...

PRIMER DIA D'ESQUÍ - (25-01-10)

2010-01-24T21:46:00.003+01:00

Primer dia d'esquí. Sortim aviat i esquivem el petge del Gerlospass. Arribem a peu de pistes i comencem a esquiar i esquiar. Puja i baixa direcció a Zell am See. Un bon dia i un neu perfecte. Perfecta? doncs del tot no. Els fora pistes són espectaculars, però les pistes són com totes, algunes amb bastant gel. Disfrutem com camells arriscant al màxim i baixant per tot arreu on podem. Cap a les dues girem cua cap al pàrquing on hem deixat la furgoneta. Dinem entre pujada i baixada i finalment quan ja semblava que el dia acabaria bé en pepe cau en una pista galçada i es fa malt a l'espatlla. De tornada res especial, costa trobar pa, ja que és diumenge i ningú treballa. Finalment arribem a casa i comença la segona odissea: necessitem una olla en condicions per fer l'ensaladilla d'avui i l'escudella de demà. Vaiga a veure les veïnes i despres d'algunes gestions ens porten una olla com déu mana a casa. Prepararem un parell de bols de crema catalana per les generoses veïnes.

BLUES BROTHERS I CARRETERA - (23-01-10)

2010-01-23T23:14:00.003+01:00

Sortim divendres després de dinar a Can Xavi (merci per les aigües) cap a les 4 de la tarda. Enfilem carretera amunt i sense parar arribem de fosc a San Remo. 6 hores de viatge i ens plantem a una ciutat que, ja sigui perquè és hivern o perque els edificis i carres brutegen una mica (com la majoria d'Itàlia), ens decepciona. Despres d'anar a l'hotel descarregar el material i aparcar, anem a sopar una pizza i dormir. L'hotel molt correcte. A les 8 estem esmorzant tots i a les 9 menys deu enfilem l'Autostradale cap a Àustria. Just després de Gènova ja trobem neu i boira gebradora. Després, a la vall del Po la cosa millora. Fem quilòmetres i quilòmetres sense parar (que no pagar!) i posar benzina. Escoltem repetidament els mateixos cds, entre ells Blues Brothers, que es converteixen en el disc del viatge, de moment.
Parem a dinnar a Rovereto, un bon lloc (ja citat per Dante a la Divina Comedia), poca estona i carretera. Finalment passem Insbruck, deixem l'autopista i anem cap a Zillertal i Krimml. Arribem cap a les 7 i despres d'algunes trucades i l'ajuda de la traductora interprete Ines Reisch, ens venen a obrir la casa.
La casa està molt bé. Nova, acabada d'estrenar, amb calefacció, Sauna, Hidromassatge, WIFI... però s'han oblidat de deixar-nos llençols. A hores d'ara (23:25) penso que haurem de dormir sense. Organitzem la casa i sopem. La gent està cansada de tantes hores de viatge, i suposo que la tertulia no durarà mssa.
Fins demà, que serà el primer dia d'esquí

Reflexió. Aquí la majoria de gent només parla alemany. Entenc que no sàpiguen català o espanyol, però i l'italià i l'anglès?

ÚLTIM DIA, TORNEM A GRANADA - (12-08-09)

2009-08-16T19:10:00.002+02:00

Sortim a mig matí de Quesada, després d'esmorzar xocilata amb xurros. Passem pel puerto del Tíscar i veiem el Santuari i la CUeva del agua. Després anem cap a Granada, doncs les entrades per l'Alhambra són per la tarda. Arribem a Granada a l'hora de dinar i deprés de les dificultats per trobar pàrquing (fins i tot subterrani i de pagament) anem a dinar al mateix lloc de la setmana passada. Decidim no fer tantes rondes, però el cambrer ens cobra les canyes més cares que la setmana passada. Sortim i anem a fer una migdiada en un plaça propera, i a les 5 ens plantem a l'Alhambra. Després d'esquivar les gitanes amb el romaní, entrem i ens passem mitja tarda visitant els Jardins del Generalife i l'Alcazaba. Finalment a les 7 entrem a l'última visita als palacios Nazaries. Impressionant. S'ha de veure. Tot i que els lleons de la font eren al taller de restauració, tot el complex val la pena. Sortim a les 8 del vespre i despres de fer un petit mos fem via cap a València (a mig camí) on dormim en una àrea de servei per acabar d'arribar l'endemà.
Km totals: 3880

SEGUINT EL GUADALQUIVIR - (11-08-09)

2009-08-16T18:44:00.002+02:00

Pleguem veles i sortim cap a la mesquita. Entrem i la sensació és de grandiositat. Tot i els panflets propagandístics de l'església católica, l'unic que sobra allà és la catedral catòlica plantificada al bell mig de la mesquita. Sortim i després de fer un tomb per el barri vell anem cap a Medina Zahara. Comença a fer molta calor, però visitem tot el complex i acabem dinant molt a prop d'allà. Fa realment calor i després del café agafem carretera i manta i seguim Guadalquivir amunt. Arribem a Quesada (on neix el Guadalquivir) cap a les sis de la tarda. Allà ens esperen en Carru i la Gemma i els seus cosins. Visitem el poble acompanyats pels amfitrions i comencem una tarda vespre de rondes i canyetes amb les corresponents tapes (cal visitar el bar el Choped) i acabem sopant a Casa Lucio. Finalment uns cubates al Pub Fraga i acabem tard, cansats i amb son.

ARRIBA LA CALOR! - (10-08-09)

2009-08-10T23:05:00.001+02:00

Nit tranquil·la i sense calor tot i ser Sevilla. EL dia però es presenta dur amb un sol radiant, tot i que segons el temps hi ha pluges a la costa sud. Esmorzem i cap a la catedral de Sevilla. Aparquem esquivant un gorrilla i cap al centre falta gent. Visitem la catedral i pugem a la Giralda. Interessant pujada en rampes en comptes d'escalons, doncs facilita l'accés i cansa menys. La catedral es gran i maca, però com a tot arreu obres i més obres. Sortim i fem unes canyetes i anem a dinar a Triana. Mengem pels descosits a un preu baixíssim (es catalans sempres pensant en el mateix). Sortim i anem a un parc a fer la migdiada a 38 o 40 graus a l'ombra! Finalment arribem al cotxe amb penes i treballs i despres d'estar 5 minuts amb l'aire acondicionat a la cara anem cap a Còrdoba. Parem a un càmping i a la piscina a refrescar-nos doncs fa molta calor. Sopem i esperem que refresqui més per anar a dormir. Ara mateix són les onze de la nit i tenim 30 graus! Bona nit, o no.

COMO UNA OLA - (09-08-09)

2009-08-10T00:39:00.002+02:00

Nit a la platja amb molta tranquil·litat i anem a fer un cafetó i esmorzar. El plan d'avui era passar per Cadis i Chipiona a veure la tomba de la Rocío Jurado. EL primer cap problema. Passem en cotxe per la ciutat que no és especialment maca. Sortim en direcció San Lucar de Barrameda on fem unes manzanilles i mengem un pescaito frito a la platja fluvial de Bajo de Guía a Sanlúcar de Barrameda. Havent dinat anem a Chipiona per veure la tomba de la Rocío, però el cementiri està tancat. Ens hem de conformar en vere la seva casa natal. Després sortim per la N-IV cap a Sevilla. Allà busquem lloc per fer nit, ens arreglem i anem a sopar al barri de Triana després de visitar la Plaza España. Cal dir que les señalitzacions estan en general molt malament i que per més GPS, mapes i senyals que miris, cal esperar tenir sort per trobar el que busques (això no només a sevilla, sinó que ho faig extensiu a la resta d'Andalusia). Avui hem aparcat per primer cop gràcies o per culpa d'un gorrilla, abans d'anar a dinar, i a Sevilla n'hem vist més al vespre. Tornem al càming i a dormir que ja toca.

BOLONIA I BAELO CLAUDIA (08-08-09)

2009-08-10T00:21:00.002+02:00

Sortim de Línea direcció Algesires i Cadis. Ens parem a Tarifa i fem una volta al poble dins les muralles. Tot i fer sol l'aire era molt fresc. El poble molt maco i tenim Àfrica a tocar. Amb els prismàtics es distingeixen perfectament els edifiics i infrastructures de l'altra riba de l'estret a una quinzena de quilòmetres. Marxem de Tarifa i ens parem a La playa de Bolonia a veure una espectacular duna que puja la muntanya i les ruïnes romanes de Baelo Claudia. Sortim direcció Zahara de los Atunes on dinem en un restaurant a peu de platja especialitats de peix local. Després? Migdiada llarga a la sorra de la platja. L'aigua més calenta que la d'ahir. Finalment marxem direcció a Vejer de la Frontera on trobem de casuslitat una parcel·la lliure en un càmping. Ens hi posem i sorpresa! estavem al mig d'una rave. A part d'això la brutícia i les escombraries eren per tot el càmping. La gent vivia acampada i envoltada de la seva pròpia merda! Al cap d'una estona decidim marxar del càmping i anar a Conil de la Frontera a dormir al cantó de la platja. Però hi ha un botellón gegant i no hi cap ni una agulla. Decidim tornar a la platja de Zahara de los Atunes on ja hi haviem vist caravanes parades i ens posem a dormir al costat de la platja.

GIBRALTAR - (07-08-09)

2009-08-10T00:16:00.002+02:00

Sortim del càmping un cop plegat el campament direcció Gibraltar. Aparquem el cotxe dins La Línea de la Concepción i anem a peu cap a la frontera. El més impressionant és que la carretera comparteix traçat amb la pista dels els avions. O sigui que quan puja o baixa un avió paren el trànsit rodat i de vianants que habitualment creua la pista pel bell mig. Un cop dins Gibraltar comencem enfilar carrers i escales amunt en direcció als túnels de la Segona Guerra Mundial. Pel camí ens aturen perquè hem de comprar un bitllet per entrar a la reserva natural (la roca de Gibraltar propiament dita). Després de que l'home ens expliqui tot el que podem fer amb el bitllet anem pujant fins a la següent curva on intentem entrar dins les coves de la Segona Guerra Mundial. Allà ens diuen que aquella entrada no val i ens fa una petita explicació i ens quedem amb les ganes d'entrar. Nosaltres baixem fins al tiu de les entrades i li demaname que ens trorni els diners, docs només anavem allà per veure les coves. Ell diu que podem entrar a les coves, però les del setge, o sigui les del segle XVII. Finalment despres d'una petita conversa ens cobra només l'entrada peatonal al parc i ens torna la resta de diners i nosaltres tornem a anar a les coves de la Segona Guerra Mundial. Tot plegat un xou. Aquestes coves són impressionants i el guia ho viu, porta les coves a la sang. Voltem per una petita part dels 52 km de coves excavats, coves grans, petites, llargues, altes, baixes... fins i tot ens ensenya els barracons on vivien els soldats dins les coves. Val la pena.

Sortim de les coves a l'hora de dinar i anem a un Pub a menjar fish & chips. Paguem amb lliures i anem a buscar el telefèric per pujar dalt de la roca a veure el paiatge i els monos. Els monos molt macos, però són un perill, doncs ataquen les bosses de plàstic en busca de menjar! Despres de les fotos de rigor, baixem i tornem cap al càmping d'ahir doncs és tard. Fem un bany a l'última platja del Mediterrani amb una aigua molt freda i anem cap al campament. Truquem a telepizza i ens porten una pizza fins al càmping. Sopar i dormir.

RONDA - (06-08-09)

2009-08-06T23:27:00.005+02:00

Ens aixequem i fem el bany de rigor. Caminem 400 metres fins la platja acabada de pentinar. Tornem al càmping i esmorzem (toast with cheese and tomato). Deixem l'antro de Marbella i anem cap a Puerto Banús, on sense baixar del cotxe s'aprecia un luxe important. Decidim anar cap a Ronda, passant pel mig de luxoses urbanitzacions, fent cas a un desbocat GPS amb afany de protagonisme. Cami de Ronda (i no camí de ronda) comprem un meló ja més car que el de l'altre dia. Sorprenentment ens posem a 1000 metres d'alçada en un tres i no res. Sembla que estiguem fent la travessa Núria-Vallter en cotxe. Arribem a Ronda i despres de creuar la ciutat i el pont nou aparquem sense pagar i visitem el poble, els ponts i les esglésies. Té una impressionant plaça de toros i molts turistes donant voltes. Dinem un gazpacho i huevos de Ronda (en realitat eren ous al plat de Catalunya) i agafem la carretera direcció a Algeciras, per tombar cap a l'esquerra a Algatocín per una carretera local fins a Estepona. Pel camí ens atura la benemèrita i ens fa un control anitdroga que dona negatiu. Arribem a Estepona i ens trobem amb la Gemma i en Carru i cosins per anar a fer una cerveseta. Finalment agafem la carretera cap a Gibraltar. Després de parar en un càmping de San Roque amb mala pinta i que ens volien vobrar 35 euros la nit, anem a un càmping de la línea de la Concepcion on per 15 euros passem la nit (llum i internet inclosos).

DE MEDIAMARKT A MEDIAMARKT I TIRO PORQUE ME TOCA (05-08-09)

2009-08-06T11:11:00.004+02:00

(km. parcials: 280 - km. totals: 1502)

Sortim a les 10 del càmping direcció Lanjarón i Granada. Abandonem l'Alpujarra i ens trobem gairebé de sobte amb la ciutat de Granada. Anem cap a l'Alhambra per intentar canviar les entrades, però veiem que és impossibe i que hi haurem d'anar el proper dimecres (tal i com marquen les entrades que ja teniem comprades). Aparquem al centre i ens n'anem de tapes. Entrem en un bar que ens fa bona pinta i comencem a demanar rondes. Cada ronda una tapa. No ens costa gaire posar-nos com a capdavanters del bar. Finalment després de la quarta ronda anem cap a un altre. Aquest segon, ple de guiris no ens agrada i només fem una ronda. Finalment anem a un tercer on tanquem el tema "tapeo" i anem a buscar un Mediamarkt per comprar una bateria per la camera de video. Allà no la tenen i ens diuen que probem a Màlaga. Com que ens ve de camí cap allà anem. El paisatge canvia i ja tot és ple d'oliveres. En un tres i no res ens plantem a Màlaga i buscant un Mediamarkt acabem a un MIRO on molt amablement ens indiquen on trobar la bateria dins de Màlaga. La ciutat? plena d'obres com la majoria. Res d'especial. Finalment trobem la bateria i sortim cap a Marbella. De Malaga a Marbella el paisatge és una barreja de Lloret de Mar i Platja d'Aro. No ens ha agradat massa. Busquem un càmping, muntem el camp base i anem a Marbella capital a sopar. Marbella és brut, i lleig. Només val la pena el casc antic. El senyor Gil y Gil es deu estar removent a la tomba. Sopem kebab i cap al càmping a dormir que ja toca

MULAY HACEN (04-08-09)

2009-08-04T23:05:00.007+02:00

(km. parcials: 57 + 12 caminant - km. totals: 1222)

La Virgen de las Nieves, patrona de Sierra Nevada, Sallent de Gallego i Santa maria la Maggiore, a Roma, ens permet poder entrar en cotxe fins al peu del Mulhacen. No ha estat fàcil. En motiu de la romeria de la verge, obren una barrera (que permet accedir al parc natural en autobus) al transit normal. Nosaltres intentem anar-hi abans d'hora, però la persimònia i puntualitat del vigiliant fa que fins al les dos o'clock no poguem passar. Pugem fins a l'Alto de Chorrillo on trobem un amable guàrdia del parc que en 5 minuts ens ha parlat de 3 espècies endèmiques que hem pogut contemplar (veure adjunt), de lo bonic que és el passeig en autobús (ell és el conductor) i ja sabia els nostres noms i ens ha explicat un parell d'acudits. Comencem a pujar des de 2700 seguint un camí fàcil i continu que a trossos segueix una antiga pista forestal que portava en cotxe fins al Mulhacen (si nois si, abans si podia pujar en cotxe!). Arribem sense massa problemes i la vista de la cara nord és preciosa. Fem un mos, recollim un tresor (http://slumpcacheteam.blogspot.com/) i baixem cap al cotxe altra vegada. Allà ens acabem d'assabentar com funciona la romeria, i anem cap al càmping a carregar bateries.

Annex 1: La Leyenda del Rey Mulay Hacen (http://bolita0001.eresmas.net/senderismo/sierranevada/leyendas/leyendas.html)
"Cuentan que cuando el rey Muley Hacen fue destronado por su hijo Boabdil, se retiró del mundo refugiándose en la alcazaba de Mondújar. Allí, alejado de todos, pasó sus últimos tiempos, con la única compañia de su favorita, Zoraya y de los hijos habidos con ella. Vivía el viejo rey amargado, siempre encerrado en la torre más alta de la fortaleza, mirando sin descanso las altas y lejanas cumbres de Xolair, que mas tarde se llamaría Sierrra Nevada y escuchando las historias que sobre ella le contaba su amada Zoraya. De este modo, concibió el deseo de ser enterrado en ese lugar, lejos de los hombres, con la única compañía del cielo infinito. Y así, sintiendo que su fin se aproximaba pidió que lo sepultaran allí, donde nadie pudiera jamás turbar la paz de su espíritu. Y se dice que Zoraya cumplió su deseo, enterrándolo en lo mas alto de la Sierra, entre las nieves eternas, donde solo reina el silencio. "

Annex 2: Fauna

Grillo del Mulhacen (Baetica Ustulata)

Gorrión del Mulhacen - Acentor Alpino (Prunella collaris)

Lagarto Ocelado (Larceta lepida)

BUSCANDO A NEMO - (03-08-09)

2009-08-03T22:52:00.004+02:00

(km. parcials: 264 - km. totals: 1165)

Ens aixequem i el primer que fem és banyador i al mar. Hi ha mar de fons i moltes algues, però per contrarestar la calor de la nit va bé. Esmorzem i agafem el camí que passa pels poblets del Cabo de Gata com San José o el propi poble del Cabo de Gata. Comprem queviures per dinar i sopar i ens arribem al cabo pròpiament dit i llavors ens parem a la platja de las Salinas on dinem i ens banyem. Aquí l'aigua és espectacular, de neta i calenta. Un cop fora l'aigua pleguem veles i anem al catxé de Las Salinas on teòricament hi ha un tresor propietat de la Vane. la decepció es veure que algú l'ha robat. Pugem al cotxe i enfilem ja cap a les Alpujarras. Després de passar els camps d'hivernacles del Ejido, que es confonen amb el mar, anem muntanya amunt. Passem per molts poblets com Trevelez, Pitres o finalment Capileira on salen i assequen pernils. A Capileira ens informem de com agafar un autobús per anar al refugi de Poqueira i pujar demà al Mulhacen. Ens expliquen que demà la barrera és oberta en motiu de la Romeria de la Virgen de las Nieves. Això ens anima i reculem fins a Pitres on hi ha un camping. Dutxa, sopar (mengem un meló que hem comprat a 1 euro) i dormir que demà el Mulhacen ens espera.

QUE LLUNY ÉS ALACANT - (02-08-09)

2009-08-03T22:51:00.002+02:00

(km. parcials: 901 - km. totals: 901)

Sortim tard després de llevar-nos i deixar la casa arreglada. El projecte de reportatge de vídeo comença malament doncs la bateria no funciona. Esperem arreglar-ho sobre la marxa. Comiats familiars i ens posem a la carretera a dos quarts d'una. Tots dos em revisat o ens sembla que el delta de l'Ebre és a mig camí entre Vilobí i Mojàcar, però el que el nostre subconscient volia en realitat era menjar un arròs a banda al Delta de l'Ebre. Ens aixequem de dinar del restaurant Figueres, a la punta del Fangar i tirem avall passant Castelló, València i tombem direcció Albacete per parar a Xixiona a menjar un gelat. La revisió dels mapes i el temps ens fan desistir de la idea. Alacant és molt lluny! Fa estona que la Vane em diu que queden 150 quilòmetres (això és la venjança de quan anem d'excursió a peu). Finalment podem benzina i decidim canviar el destí i en comptes de Mojacar anar a Las Negras, en ple Cabo de Gata. Mirem la distància amb el GPS i sorpresa: 206 quilòmetres! Arribem a lloc cap a les 10 passades del vespre amb 900 quilòmetres a l'esquena. Parem la furgoneta al cantó del mar i ens entaforem al xiringuito "el mantecas" a menjar unes sardines a la brasa i uns calamars a l'andalusa. El xoc més fort al sortir de la furgoneta: l'aire es condensava a la pell i la xafogor insuportable. Ha costat molt dormir.

LA TORNADA - (07-02-09)

2009-02-08T11:02:00.002+01:00

Sortim aviat després de la visita de la revisora de la casa, que de passada ha trobat un parell de mitjons orfes. Des d'ahir a la nit no ha parat de nevar i hem de posar cadenes per sortir. Està tot blanc i es respira tranquil•litat. Conforme anem baixant ens adonem que ha estat una nevada important fins als 600 metres, o sigui neu fins a Grenoble. Després pluja fins a Nimes. Pel camí bastant trànsit i una retenció d'uns 30 quilòmetres per on varem passar la setmana passada: sort que era a l'altre carril!

Ens parem a dinar en una àrea de servei i arribem amb bastant vent a Vilobí cap a les 6 de la tarda. Valoració? Molt positiva i amb ganes de tornar-hi l'any vinent. Gràcies a tots.

TRACA FINAL - (06-02-09)

2009-02-06T19:12:00.003+01:00

Ahir entre una cosa i l'altre no varem poder fer blog. Varem començar el dia cap a suïssa (a 4 km de casa) on un funcionari de fronteres ens va passar revista en un stop al mig de la carretera. L'esquiada no va ser res de l'altre món doncs la neu no estava en les millors condicions. Això si podies anar a unes velocitats altíssimes. A més el nostre intent de fer una de les pistes blaves més llargues d'Europa va quedar frustrat doncs estava tancat l’accés. Pensem que és pel risc d'allaus, doncs hi ha molta neu i es comencen a veure unes amenaçants esquerdes a les pales de neu. De tornada comprem pa suís (més bo, però sense l'encantadora flequera de Chatel) i anem cap a casa. Dinem escudella i carn d'olla i llonzes i macarrons, depenent dels gustos. Al vespre esquiada nocturna de l'Edu, l'Isaac i en Pepe, molt recomanable, per cert. Escoltem el barça a traves de Rac1 via Internet i com cada any els enviem un mail i ens treuen per antena a les 12 menys 10 de la nit. podeu clicar aquí per descarregar tota l'hora d'emissió.
Avui sortim aviat amb la intenció d'anar a l'altra punta de domini, a les Gets i Morzine. Sortim a les 11 i anem tirant. Quan ja som gairebé a dalt de tot de les Gets, el temps es gira i comença a nevar. Com que ens queda una bona estona fins a casa, girem cua i reculem. Muntanya rere muntanya, telecadira rara telecadira, anem esquivant neu i boira, per arribar finalment a les 4 a Pre la Jeux on l'snow d'en Pepe peta definitivament. Anem a comprar el pa i quatre souvenirs i ens parem al bar de sempre a fer unes cerveses on l'Isaac munta un pollastre fen tirar totes les cerveses que portava la cambrera sobre l'Aniol. Finalment demanem unes altres cerveses i acabem bevent vi calent i menjant Reclettes fetes amb formatge de l'Abondance. Anem cap a casa, sessió de dutxa, sopar-dinar i a començar a preparar les coses, doncs demà al matí sortim cap a Vilobí.

FREESTYLE - (04-02-09)

2009-02-04T23:14:00.003+01:00

Hem passat l'equador i sembla que les 22 gotes que van sortir de l'ampolla de vi que ens vam veure el dissabte quan vam arribat han funcionat. M'explico, segons Lola Flores quan surten 22 gotes de vi d¡una ampolla quan ja l'has begut es compleix el desig que has demanat. El bon temps segueix en contra de tot pronòstic. Avui hem practicat el Freestyle, salts i trucs aprofitant qualsevol obstacle que trobem a la pista. Ja veureu les fotos, no cal dir que "necessita millorar".
Després d'esquiar: seques amb botifarra, Rubianes solamente y un coulant. Res més des de les Portes du Soleil, doncs estem bastant cansats
La paraula del dia: 360

GRAN PARADISO - (03-02-09)

2009-02-03T21:49:00.005+01:00

Avui finalment hem sortit a l'hora. Hem decidit anar cap a una pista bastant llunyana però amb unes vistes increïbles, just per sota les Dents du Midi. La pista tot i ser vermella i preciosa era na mica planera, però en fia ha valgut la pena. Un cop fet la pista hem tornet cap a casa passant per dins el poble d'Avoriaz, que és com un Lloret, ple d'edificis lletjos d'apartaments, però sense comerços ni discoteques. De tornada hem descobert un interessant recorregut pel bosc ple d'obstacles fets de gusta i hem decidit que demà hi tornarem. Penseu que per anar i tornar de Gran Paradiso hem fet 41 km, 22 d'ells esquiant. Acabem a les 3 després de 5 hores d'esquiada. Comprem el pa i cap a casa. Decideixo finalment anar a parlar amb els veïns i em cedeixen amablement la clau de la xarxa. Són la gent del Chalet Papillon, molt interessant i a tenir en compte per una altra vegada: http://www.chaletpapillon.com/chalet.php. Despres de la sobretaula comencem, o millor dit, acabem amb la pentalogia de pel·lícules de Saw. Avui Saw V. Demà més.
Paraula del dia: REMAR

AVORIAZ - (02-02-09)

2009-02-02T23:28:00.003+01:00

Toquen 2 o 3 despertador i tothom s’hi gira. Com que dicen que ha de fer mal temps… Cagada! Ens adonem tard que el dia pot ser bo i un cop esmorzats, empolainats vestits i preparats ens plantem a les 11:45 a pistes. Esprem un quart d’hora i comprem el forfait de ½ dia altre cop. Decidim anar cap a Avoriaz per a conèixer zones noves i acabem a Suïssa, concretament a Les Crossetes. Un cop aquí amb algun que altre aterratge forçòs, girem cua, doncs a les 16:30 ens tanca l’enllaç per a poder tornar a Chatel. Gran dia d’esquí i millor temps. Arribem a casa cap a les 5 i dinem. A casa seguim tenint problemes de paràsits elèctric, però en fi! Després de dinar vaig al meu aire per acabar de rebentar la wifi (amb l’ajuda de l’Ian) mentre es munta una colosal i irrepetible sessió de Sing Stars de la Playstation de la qual ja posarem algun video o foto. Desisteixo de la wifi i publicar el blog amb el mòbil. Demà humilment demanaré als veïns si em deixen connectar a la wifi. Bona nit, doncs demà ens em promés matinar.
Paraula del dia: XUIA

JA NEVA - (01-02-09)

2009-02-02T23:23:00.003+01:00

Primer dia d’esquiada. Sortim tard doncs fa mal temps i esperem que millori. Finalment posem les cadenes a la Fiat i sortim cap al poble on acabem comprant el forfait de ½ dia i esquiar a les pistes de Chatel sense anar més enllà.. No hi ha molta visibilitat, però la neu és excel·lent. Després de 4 hores acabem i anem al poble. Allà en Pepe i l’Edu van a veure el seu amic Richard (que varen conèixer ahir) per comprar una taula de snow. Anem també al bar wifi zone per descarregar-nos un programa per rebentar les xarxes inhalàmbriques de casa i poder millorar les connexions a Internet (i penjar fotos o videos, per exemple). Arribem a casa tard, cap a les 6 i preparem el dinar. Una casa que, per cert, cada dia és pitjor i hi ha més coses que no funcionen. Dinem i sobretaula. L’Edu va a fer una migdiada que li dura fins a l’hora d’anar a dormir que s’hi gira. Nosaltres juguem un apassinant joc adaptat del programa de televisió Password. Acabem tard. Demà sembla que no esquiarem perquè l’amic Richard diu que farà mal temps… en fi demà més.
Paraula del dia: CABRA

CHATEL - (31-01-09)

2009-01-31T21:25:00.003+01:00

Sortim matiners de Vilobí (Ribes, Pepe, Aniol, Edu, Isaac, Vane i Esteve). L'Edu, tot i que no ha de fer remiendos ens rep a casa seva amb pijama. L'Isaac.. val més no parlar-ne. Aprofitem que es renten la cara per anar a gravar uns plànols per la trilogia de vídeo que estem preparant. Ara estem elaborant un storyboard sobre la velocitat. Sobren idees i falta temps. Parem el just i passem per carreteres noves de trinca. La pluja ens abandona a Nimes i finalment trobem sol al arribar a Suïssa. Després d'algunes voltes en places rodones i algun altre puja i baixa arribem a la casa cap a les 4 de la tarda. Fa menys fred aquí que a l'àrea de servei de Grenoble on hem parat. Un cop instal·lats (la casa és més petita que l'any passat però molt acollidora) anem al poble a fer un voleio. Aprofitem per carregar una parella d'esquiadors que havia perdut el bus i en Pepe es declara a la dona amb totes les de la llei amb un "je veux faire l’amour avec toi?"
Després de quatre compres de rigor arribem a casa on fem el sopar i ens preparem per un dia d’esquí ja que hi ha previsió de 2 dies de bon temps
Després d'hores de converses sobre lexicografia, etimologia i el programa password, proposem una secció per als fidels lectors: La paraula del dia. La paraula del dia d'avui és GARRELL. Esperem els comentaris sobre la paraula. Bona nit.

CANTA NAPOLI (15-08-08)

2008-08-16T00:13:00.002+02:00

En primer lloc excuses per no haver escrit ahir, últim dia de classe, però entre que vàrem quedar per anar a sopar i ens varem liar amb els busos, varem arrribar cap a les 3 a casa. I el problema és que avui a les 8 sortiem cap a Nàpols per anar a dinar una pizza. El viatege, amb un tren regional que està força bé i un billet tamany quartilla (A5 pels més moderns) triga unes dues hores i mitja. Pel cami? doncs hem dormit que ja ens feia falta. Roma s'està quedant deserta i per això em pensat que era millor desplaçar-se. Quant a Nàpols podriem dir que és una ciutat caòtica i més bruta que Roma: alguns edificis cauen a trossos. És més gran del que ens pensavem i sense platja i tot el front marítim és port. Despres d'arribar i esmorzar fem una passejada de 5 quilòmetres i acabem dinant al cantó del mar. Potser la ciutat que més s'assembla a Nàpols (de les que coneixem, es clar, és Oporto). FIinalment ja tips amb unes pizzes excel·lents i sense més temps anem altra vegada cap a l'estació i dues hores i mitja més cap a casa. Sorprenentment, al sortir del metro, a 500 metres de casa es posa a ploure i a caure calamarsa amb un certa intensitat, cosa que ens obliga a fer escala en un caixer automàtic. La pluja refresca Roma i decidim sortir a fer un mos i a tirar unes monedes a la Fontana di Trevi, doncs segons algú són 1, 2 o 3. Per si de cas n'hem tirat una cada un i llestos.
Finalment voldriem agraïr a tots els lectors que ens heu seguit, i al que no també, els comentaris i la companyia. Demà no hi haurà blog doncs tampoc hi ha diaris i a més el viatge no es presenta massa emocionant. Aixi doncs: GRÀCIES.
PD: Adjuntem foto a la Fontana di Trevi (fem notar que la Vane té més d'una muda)

FUORI LE MURE (13-08-08)

2008-08-13T23:43:00.005+02:00

Canvi de plans. Avui hem anat a escola com cada dia. Per quí li interessi avui només quedava obert un bar sicilià prop de l'escola on hem esmorzat Arancie Catanese, les boles de paella amb formatge arrebossades. Un cop arribats a casa el casero, en Corinto ens ha dit si a la tarda voliem anar a fer un gelat a Frascati (a uns 20 quilòmetres de Roma). Anem, primer a les catacumbes que ja ho teniem previst i on per cert nomes hi faltava un bar doncs s'estava molt fresc. Tornem a casa i agafem el cotxe, bé, d'acompanyants i anem cap a Castellgandolfo, on fa vacances el papa. El poblet sobre una carena de volcà amb el llac Albano a sota on hi hauria el cràter. Vist això passem per GrottaFerrata i anem a Frascati un poblet ja més gran on menjem la tipica Porcheta (un porc enter fet a l'ast) mentre contemplem Roma a l'horitzò. Al sortir del poble ens parem a una gelateria excel·lent on mengem el millor gelat de la nostra vida (coincidim tots dos). I, finalment tornem a Roma a les 11 de la nit. Conclusions:
1) si voleu menjar un bon gelat aneu a Frascati.
2) Si el papa no és al Vaticà, potser és a Castellgandolfo.
3) Els italians condueixen com el cul que és per on es passen els senyals de trànsit.

LA NO-PLATJA DE FREGENE (12-08-08)

2008-08-12T22:45:00.006+02:00

Avui hem pogut dormir millor. Nomes ha fet falta un ventilador i dic un ventilador doncs a part del que varem comprar als xinos n'hi ha un d'integrat amb l'habitació que s'engega com si fos un llum de tauleta i ajuda a renovar l'aire en alçada (l'habitació és molt alta i el ventilador està sobre un moble). Quant al meu aprimament sembla que he estabilitzat el meu pes vora els 89 quilos, però si segueixo així quan torni haurè d'anar a què em posin ferradures doncs tinc peülles en lloc de peus i podria anar tranquilament a fer unes voltes al Circ Màxim emulant els antics atletes en plan Pechino 2008. Les picades de mosquit de la Vane han anat millorant per tant podriem dir que estem bé de salut. Després del Saber Vivir dir-vos que avui hem intentat anar a la platja de Fregene, però ha estat impossible donades les males comunicacions habituals a Roma. Hem acabat junt amb la Rosa (una xiqueta de València que estudia amb nosaltres) a la zona del Castello Sant' Angelo on hi ha parades i activitats variades com ping-pong, escacs, una carpa de la Paulaner (O... l'oktoberfest s'acosta!!!), llibreries, kebabs i un parell d'escenaris on demà vindrem a sopar i a un recital de poesies de Maiakovski (gran poeta futurista rus) amb títols suggerents com: Núvol amb pantalons i La meva flauta vertebral. Després del passeig cap a casa a sopar i sessió de cinema italià a la Rai Tre. Demà més.

PD: Els interessats en els tresors podeu seguir-nos en aquest altre blog: htt p://slumpcacheteam.blogspot.com

"Si ho voleu
seré només carn embogida
o, com el cel, canviaré la tonalitat
Si ho voleu
Sere implacablement gràcil i primimirat
més que un home
seré un núvol amb pantalons"

Vladimir Maiakovsky

L'ESTAFA ROMANA (11-08-08)

2008-08-11T22:39:00.003+02:00

Com indica el nom, l'estafa romana es practica a Roma i consisteix en una estafa en vendre't una entrada de Colisseu + Foro Palatino + Foro Romà + Exposició Temporal per 11 euros. Nosaltres l'altre dia la varem comprar fent cas a la guia que tenim (que cada dia li trobem més errors) pensant que erem els més espavilats del món. Sabiem que valia per 2 dies (sort ja que si no no veiem el Colisseu) i no ens varem fixar que podiem entrar al Foro Romà (ja que fins fa ben poc era gratuït. Doncs bé, avui anem a l'entrada habitual del Foro i ens han fet anara cap a la "nova entrada oficial" on hi havia la bigleteria. El problema no és que nosaltres, despistats, no haguessim visitat el foro. El problema es que no venen entrades soltes. Per tant si vols repetir visita a qualsevol d'aquests llocs, o en 2 dies no tens temps d'anar-hi, has de comprar una altre cop el paquet d'entrada. Ho he comentat amb els de la bigleteria i m'han dit que si que no era logic pero en fi. En realitat, pero, tenen un problema de màrqueting. No es vendria millor amb el següent eslogan: "Per 11 euros pots entrar durant 2 dies al Colosseu, Foro Palatino i Exposició: 4 entrades al preu d1 i per 11 euros!!!" En fi, els italians disseny si i màrqueting no. La resta del dia? Al matí classe i a la tarda a part del foro, que l'hem vist per fora (visca els jocs de paraules!) hem acabat trobant 2 tresors més i hem vist una cosa espectacular: Roma, ciutat d'antigualles i pedres té un habitant que encara utilitza un walkman amb cassette. Penso que podrien afegir una xerrada amb aquest paio a l'entrada del Colosseu!!! Bona nit

LE 4 SORELLE (10-08-08)

2008-08-10T23:08:00.003+02:00

Ens aixequem sobre les 10 pasades i anem cap a la Bugaderia per fer una mica de neteja de la roba. Mentre la roba es renta fem un cafetonet i llestos. Tornem a casa i despres de sol·lucionar 4 detalls tècnics infromàtics amb el "casero" dinem. Sortim aviat doncs volem fer la visita a les 4 grans basíliques de Roma per a poder completar el jeroglific que ens permetrà descobrir un dels cactxes més interessantsde la ciutat. Comencem pel Vaticà on entrem a la Basílica, molt gran per cert, i veiem la marabunta com circula. Hi ha gent però no hem hagut de fer cua.. És impressionant. Sortim amb la primera part de l'enigma resolt i aprofitem per entrar a les tombes dels papes on una multitiud (de 10 o 15 persones) plorava i pregava davant la tomba de Joan Pau II. Sortim sense perdre temps i anem direcció a Sant Paolo Fuori le Mura, pero llegint la guia resolvem l'enigma corresponent a aquella esglèsia (tot i que ho fem malament i ens n'adonarem després) i ens encaminen cap a Santa Maria Maggiore on ja haviem estat i després d'unes operacions metemàtiques resolem el tercer enigma. Anem després a Sant Giovanni Laterano on acabem el qüestionari: ja tenim les coordenades del proper punt. Com que els ordinadors i les wifis no funcionen prenem un escalímetre provisional i fem els calculs de les coordenades amb boli i paper sobre el mapa. Sorprenentment ens porten cap al punt de partida d'ahir: El Temple del Priorat de l'Ordre de Malta. Pel cami i com que ens ve de passada decidim recollir un tresor al Colisseu, però com que és ple de gent ho deixem pel vespre. Arribem a les immediacions del Priorat, plè de militars doncs hi ha l'embaixada d'egipte (i no d'Irak com vaig dir ahir). Com que no acabem de trobar el lloc, volem refrescar les notes i ens fa falta un diccioanri d'anglés, truquem a la Central i ens atenen amablement l'Aina i en Pere. Despres de la seva inestimable ajuda i de moure'ns per tots els bancs de la plaça (els militars ja tenien el dit al gallet de la metralladora) trobem un porta-lents de contacte on el creador del tresor ha deixat dues direccions finals pel tresor (rotllo la pastilleta de Matrix). Prenem nota de les dues per no haver de tornar en cas d'errada i anem a la més propera. Està dins el Jardi dels Tarongers amb unes vistes esplèndides de Roma. No trobem res i anem cap a l'altre punt situat a Piràmide. Aqui trobem un tresor i ja contents i cofois ens fem les fotografies de rigor i ens felicitem. Sorpresa la nostra al obrir el pot i trobar un missatge que deia que aquell no era el pot correcte. És molt tard i decidim deixar aquest tresor per demà. Passem pel Colisseu a recollir el tresor (dic recollir doncs ja l'haviem localitzat) i anem a menjar una pizza i a dormir doncs estam ja cansats i demà és dilluns.

PENNE ALLA MATRICIANA (09-08-08)

2008-08-09T23:38:00.004+02:00

Un dissabte d'agost qualsevol d'agost a Roma comença tard. Potser perquè fa calor, potser perquè ahir varem retirar tard, doncs varem anar a sopar a la que diuen és la millor pizzeria de Roma: Da Baffetto. La cua per entrar era llarga, però va merèixer la pena. Les pizzes boníssimes a l'igual que el preu (No és conya!).

Un cop llevats i despres d'una tertulia amb en Corinito (el llogater), aquest ha decidit fer-nos el dinar. Com a bon romà ens ha fet penne alla matriciana, amb cansalada, pecorino (formatge d'ovella), cirereta, tomata, oli, macarrons i llestos. Boníssis.

un cop dinats i fet el cafè hem descansat una estoneta i hem sortit cap al circ màxim amb la intenció de fer-hi unes voltes, recollir 2 tresors de la zona i anar a per un tercer tresor més difícil i enigmàtic que comença al forat de pany més famos de Roma des d'on pots veure 3 països. En aquesta zona és on hem vist per primer cop militars doncs hi havia l'embaixada d'Irak. Demà us posaré una foto del que es veia. Llavors voliem anar justa al cantó on hi ha el jardí dels tarongers, però estava tancat perquè al vespre hi fan concerts i a partir de les 8 ja no s'hi pot entrar. Demà tornarem, doncs ens han dit que la vista és espectacular. Després d'això hem anat al trastevere a sopar i cap a casa, doncs demà ens espera un dia dur si volem trobar el tresor. Us deixo un enllaç amb la pagina del tresor per si a algú li pica la curiositat: http://www.geocaching.com/seek/cache_details.aspx?wp=GCZTJY . Bona nit.

IL BAR (08-08-08)

2008-08-08T19:03:00.004+02:00

Avui el blog arriba un po' aviat. doncs entre la Vane està de compres jo arofito per anar a un bar des d'on agafo una wifi guai, bec cervesa i hi ha montaditos a la italiana. Avui dia complet. Cada dia costa més aixecar-se al matí. Avui hem decidit anar a l'escola amb bus i mal fet, doncs triga més i és una mica més rotllo. El que més m'ha fascinat del dia ( i sembla mentida que digui això doncs avui hem vist obres d'incomparable bellesa) ha sigut un mega plat sicilià: es tracta d'una teta (si dic una teta) feta de paella, tomata i formatge, empanada i arrebossada que es menja amb les mans. Imagineu-vos la forma d'un queso de tetilla feta de pa torrat fregit i dins paella amb tomata i formatge. impressionant!!!. Despres d'això hem anat corrents ap als museus vaticans. Una idea genial ha estat anar per l'estació de metro que ja ningú recomana, però que ens ha servit per a entrar directes i sense fer cua a un dels museus que presumeix de les mes llargues cues. Feti fotut, amb 3 hores hem pogut delieitar-nos amb la capella sixtina, Laocont i els seus fills, una copia de la pietà o fins i tot algun Dalí. Dinar al self service vaticà i café a l'interessant bar Family on per culpa nostra hi ha hagut una bronca de cal Déu, ja que mentre la mestressa s'estava tocant el "potorro" l'home li recriminava que no hi hagués atuells nets per fer els 2 cafés freddi que haviem demanat. Despres corrents cap a l Colosseu on avui si hem pogut entrar. Visita extenuant i alhora divertida doncs l'home de davant nostre a la cua del control de seguretat dubtava entre tirar o no la seva dona als lleons. Despres de la visita metro i mentre la Vane estava de compres, tal i com he dit, m'he posat al bar de sempre a fer el blog.
Apasiau i fins demà.

IL COLOSSEO (O NO) - (07-08-08)

2008-08-07T22:43:00.005+02:00

Tal i com us vaig prometre us penjo la foto de l'elefant. Un cop fet això anem al gra. Tema classe.. com sempre... sense res mes especial anem a dinar previ pas pel super on compreu una mega ampolla de limoncello de 2 litres: espero que en farem prou per fins el dia de marxar. Despres de la migdiada sortim direcció al Colisseu amb la intenció de visitar-los. Ens passem de "puta" i, fent cas a la guia que tenim anem al foro palatino (que també voliem veure) on no hi ha cap cua i on pots comprar una entrada combinada del Palatino + Colosseu. El problema es que ens encantem al Palatino i arribem un minut tard al Colisseu. Ja havien desmuntat la parada i no es podia entrar. Hem tingut sort que l'entrada dura 2 dies i demà intentarem tornar-hi, tot i que tenim previst anar als Museus Vaticans just sortir de l'escola. Ja us ho explicaré. Un cop decidit que no podiem entrar (hi ha unes valles de més de 3 metres" decidim passar pel Circ Màxim (allà on feien carreres de quàdrigues) i anar a la Bocca de la Verità: un pedra amb mala cara on diuen que si hi poses la ma i dius una mentida te la talla! (la mà, s'enten). Doncs bé, la boca en qüestió està dins un pòrtic i com us podeu imaginar estava ja tancat. Els italians tenen menys ganes de treballar que els del VIT!. Fem les fotos pertinents i anem a buscar un tresor proper que hem trobat fàcilment després de fer una mica el pallasso per dissimular davant de la gent. Finalment ens hem arribat a la mateixa pizzeria d'ahir i sense res més a tractar hem anat cap a caseta en bus. Demà més

IL PANTEON (06-08-08)

2008-08-06T22:52:00.005+02:00

Acabava d'escriura una inspirada crònica de la visita d'avui i l'ordinador me l'ha borrat (sempre és culpa de la màquina). Per tant faré un breu resum:

Hem anat a classe com cada dia i després de dinar i fer la migdiada hem anat cap a una visita guiada del Panteó d'Adrià ** . Ens esperàven a la plaça dels gats (un plaça vallada on a part de les ruines pertinents hi habiten centenars de gats sense que els molesti ningú). Mentre no arribava ningú hem entrat a la Feltrinelli (una llibreria gegant) doncs continua la calor i allà tenen aire accondicionat. Cada dia estic més negre i prim i com segueixi així em convertiré en un mikado. Interessant visita guiada, especialment perquè després del Panteó hem vist il porcino di Roma (un elefant que carrega un obelisc egipci) i el cèrvol de Sant Eustaqui, patró dels cornuts. Finalment hem acabat davant la cafeteria on fan, segons diuen, el millor cafè de Roma. Deixem el cafè per un altre dia i mengem un tagliopizza i un Birra Peroni i cap a casa amb el bus 87, que ens porta del rovell de l'ou a la porta de casa.

Deures, blog i a dormir. No trobo a faltar la tele gens ni mica!!!

PD: gràceis als lecotrs i col·laboradors. Demà penjaré una foto de l'elefanta

** (interessant temple romà encara dempeus i reconvertit en esglèsia catòlica. Amb una cúpola de 43 metres d'alt i 43 metres de diàmetre és impressionant. S'ha conservat fins avui doncs es va convertir en esglèsia. L'explicació es fàcil: trobes un lloc que t'agrada, el redecores i muntes un altar i ja tens una esglèsia. Per acabar dir que al sostre hi ha un forat per on entra la llum i l'aigua quan plou. No hi ha problema doncs a dins ja hi ha desaigues i fregones).

SIAMO ROMANI - (06-08-08)

2008-08-06T00:12:00.006+02:00

La calor continua sense parar. Ahir varem comprar un mega ventilador als xinos i hem dormit tota la nit sota l'aire. Fa una calor que rebenta els caps dels gossos!!!. Ahir varem sopar amb en Vadó i l'Anna que estaven de pas per Roma. Avui llevats aviat, anats a classe, estudiat molt, tornat a casa, dinats bé, dormida la migdiada, refictere pontes (?¿?¿?), hem anat a fer un vol amb ells. Hem quedat a Piazza Spagna. Abans hem fet una escapada a Santa Maria la Maggiore o Santa Maria della Neve i hem enganxat per casualitat l'espectacle anual de la nevada que va tenir lloc fa 1500 anys en tal dia com avui (jo penso que devia ser una pedregada), senyal diví que va fer que construïssin l'esglèsia. Un cop feta la cervesa hem decidit anar tots quatre a buscar tresors (caches) per la ciutat. Hem començat pel Panteó, on gracies a l'ajuda d'un comerciant local ens ha estat més facil trobar-lo (veure foto). EL segon, just al mig del ponte Sant'Angelo no ha tingut complicacions, tot i l'aparició d'algun badoc (veure les altres fotos). Finalment ens hem acomiadat, doncs ells van cap a Florència i nosaltres ens quedem a Roma. Trajecte amb el metro, dutxa, sopar, deures, blog i a dormir.

Fins demà o demà passat.

PD: hem descobert que el mosquit tigre (la zanzara tigre) va arribar a Roma molt abans que a Catalunya. SI no us ho creieu, pregunteu-li a la Vane

L'ARRIVO (03-08-08)

2008-08-03T21:57:00.004+02:00

Sortim de Vilobí amb més son que res. Arribem a l'aeroport i a facturar maletes. Despres d'un reequil·libri de pes facturem i anem a esmorzar. Viatge tranquil sense turbolències i arriba l'espera de la cinta de maletes (feia temps que no facturava i no recordava lo llarga que és l'espera). Canviem el sistema utilitzat l'ultima vegada (els busus terravision) i anem amb un bus públic fins al “capolinea” de la Metropolitana A. I metro i més metro fins al cantó de casa, vaja de la nova casa. Truquem al timbre i baixa a rebre'ns en Corinito. Home simpàtic, Xerrador i discret. Amb u pis decorat de manera exquisita, d'arquitectura antiga i sostres alts, amb obres d'art per tot arreu, ens explica les regles del joc i ens instal·lem. Anem a dinar a Piazza Navonna (a l'altra punta de Roma, amb una calor asfixiant. Despres d'un limocelo migdiada i cap al lungotevere (la riba del riu) on hem trobat un indigent dormint (veure foto) i un interessant museu a l'aire lliure del que adjuntem entrada: situat en una barana de pedra al llarg de 50 metres un seguit d'obres d'art et recordaven que roma es un museu a l'aire lliure, però que s'havia de demostrar. Ell (l'artista) ja ho havia fet.
Finalment tornem cap a casa prèvia compra del sopar en un supermercat proper. Demà més.

TRACA FINAL (28-02 AL 01-03)

2008-03-03T00:27:00.005+01:00

En primer lloc perdó per no haver escrit abans, doncs m'ha sigut impossible. Per tant una salutació als molts fidels lectors. Aquí va un petit resum dels dos últims dies i la tornada:

El dijous varem fer dos grups. En Pepe, en Berni i l'Edu varen anar a esquiar, mentre en Ribas, l'Aniol la Vane i l'Esteve varem anar al poble de Venosc. Una baixada en telecabina i la pujada dels 600 metres de desnivell a peu: per variar una mica, amb recorregut botànic inclós.

L'últim dia per esquiar era el divendres. Sortim tard com sempre i amb l'idea de gravar algunes pirutes amb la càmera. Tot bé (l'esquiada, no les piruetes) fins que en qüestió de minuts puja una boira que no permetia veure més enllà de 10 metres. Baixem poc a poc i amb consignes de veu constants per no despistar-nos i arribem al telecabina de 2600 i baixem cap a la casa i donem l'esquiada per finalitzada. El llogater passa a veure'ns a la tarda per informar-nos de les condicions de sortida i passem la tarda fent tertúlia i acabant les últimes ampolles. Fins i tot, en un moment de nostàlgia ens tanquem a la "petita" cuina on aplegats al voltant de la taula rodona fem uns quants gengas (estimat Flocon d'Or!!!).

El dissabte ens aixequem aviat ja que hem de deixar la casa a dos quarts de 10. Posem ordre, tirem les escombraries, recollim la fiança i cap a Vilobí. Passem per alguns camins nous per evitar retencions, dinem aviat (rostit de festa major de la Mercè i truites d'en Pepe i la Vane) i arribem a les 5 passades a casa. Pel cami? interessant escena bucòlica amb una colla de famèlicas al voltant del pernil de l'Edu al mig d'una àrea de servei: l'atracció de la festa. Finalment descarreguem el material, una dutxa i a sopar a can Merla per començar a preparar la sortida de l'any vinent a Àustria

LA NEU ESCASSEJA (27-02-08)

2008-02-27T22:54:00.002+01:00

Aixecats aviat i a esquiar tard com sempre. Volíem que els núvols de la nit fossin metres de neu, però no. Una capa fina de neu cobria les zones altes però res més. Es comença a notar el cansament i a les 4 érem tots a casa. Dinar i llarga sobretaula. tema estrella: el compromís (foto i redacció per demà). És estrany que a 700 km de casa i en plenes vacances ens preocupem pel poble i el futur de Vilobí (que per cert l'hem vist molt negre). La cervesa i el Ballantines d'en Bernat escassegen. De fet pensem que algú ens el roba ja que el tenim a fora la terrassa. De fet ahir mentre miràvem una plei es varen engega el llums automàtics de l'snowpark particular i varem sortir cuita corrents a veure qui hi havia. Els mòbils treuen fum i l’Àlex a prendre pel cul. Acabada la sobretaula mirem Saw 4: realment no serveix per res i estem a l'espera de Saw 5. Ja per acabar, un any més, la impedància d'en Bernat fa acte de preència i l'Edu acaba amb unes brillants paraules: ho he entés tot.

SEGUIM ESQUIANT!!! (26-02-08)

2008-02-26T20:09:00.004+01:00

Ahir gran dia d'esquiada també. A més vaig estrenar les pells de foca i vaig pujar dalt un coll amb esquis i vaig baixar per una impressionant pala de neu verge impressionant. Tot i menjar molta neu va ser interessant. Tots varem esquiar fins a ultima hora de la tarda i finalment varem dinar sopar bastant tard. S'agraeix estar en un casa gegant on cada dia vas descobrint nous detalls decoratius i bastant francesos. Per mostra un botó us adjunto una llista de la compra i una foto de la casa.
Avui hem sortit més aviat que els altres dies i l'Esteve i la Vane han fet una parell de baixades i cap a l'apartament doncs d'entrada el dia no acompanyava. Poc a poc ha anat arribant la gent. Ens hem posat a fer un saltant tipus snowpark al jardí de la casa a l’espera que aquesta nit nevi. Dinem i després d'uns espaguetis a la carbonara hem fet una marató de pel·lícules: Saw, Saw II...
Demà més

PRIMER DIA!!! - (24-02-08)

2008-02-24T20:37:00.002+01:00

Primer dia d'esquiada i un temps perfecte. Sortim tard després d'esmorzar en un ampli menjador amb vistes a les muntanyes. Esmorzar lleuger i cap a buscar el fort-fait de setmana, ara magnètic i més còmode. Total que entre el forfait i mitja hora de pujada amb dos telefèrics i un metro arribem a 3400 metre, sol i un vent bastant fred. Ens calcem amb algun que altre entrebanc (l'snowboard d'en Pepe) i cap a baix que fa baixada. Són gairebé la una. Passem el matí-migdia pujant i baixant com animals doncs teníem el mono de neu. Cap a les 3 paradeta per recuperar forces i uns quants fem la última pujada a 3200m per baixar fins a la casa a 1600. Arribem esquiant fins a al casa i després d'un pica pica, dutxa i a preparar el dinar-sopar. Ens entaulem a quarts de vuit del vespre i a hores d'ara encara hi som. Salut i grana i moscatell. La mala notícia del dia és l'snow d'en Berni que nou com és ha rebut una ferida de mort!

ARRIBADA A LES DEUX ALPES - (23-02-08)

2008-02-23T23:21:00.003+01:00

Després de mig matí buscant una tarja firewire pcmcia express per fer scratch (o sigui algo per l'ordinador per poder muntar els plats de Disc-jockey) sortim tard, bastant tard, sense oblidar que l’Eduard ha hagut de fer no se què molt important que ens ha fet anar amb retard. Carretera i manta i ja hi som pel tros. Parem al Village Catalan per aclimatar, anar al lavabo i tirem milles fins a Valence on dinem sense torbar-nos i Vercors amunt cap a Grenoble. Petita cua abans de Vizille i ja som a la muntanya. Arribem de clar a Les Deux Alpes on quedem telefònicament amb Roland Girald el mosso de claus de la casa. La casa? Impressionant. La única casa amb doble teulat de la zona, diferents nivells, acabat rústic, 160 m2, cuina, menjador, sala d'estar, moltes habitacions, armari vestidor, rentador i jacuzzi. Terrasses múltiples i 1500 metres de jardí. En 2 paraules: im pressionant.

PD: Ramonet puja!!!!

OKTOBERFEST - 1 PRIMER DIA (28-09-07)

2007-09-28T00:36:00.000+02:00

Sortim de Vilobí aviat. Preferim no tenir sorpreses. En Josep ens porta fins el Prat on després de fer unes cerveses agafem l´avió. Viatge tranquil i sense sorpreses. Despres de dinar a l´aeroport de Munchen (molt bó per cert) enfilem cap a lßhotel. Una hora de tren per camps verds i arribem a l´Hotel. impressionst. Una relació calitat-preu excepcional. Deixem l´equipatge i anem a Marienplatz on després de veure uns quants teutons i teutones de la terra anem a fer unes Maas i sopar (cerveses de litre). Després de caure malament a un camarer turc anem a un bar de HB (marca de cerveses la óstia de coneguda):. un super-bar on caben 500 persones. Altra vegada: impressionsnt. Sortim cap a l´hotel, doncs demá ens espera un jornada non-stop (de 9 a 9 dense parar) i tallem just, doncs després de cagar-a agafem l´últim tren. Arribem a l´hotel i fem les últimes cerveses i a dormir. Demá més.

PD: Els accents són tots tancats ja que el teclat teutó és una merda.

(10-08-07) - BILBAO

2007-08-10T20:31:00.000+02:00

Ens aixequem tard i despres de la rutina d'esmorzar i piscina dinem (que ràpid passa el matí!!!). Despres de dinar anem cap a Sant Juan de Gaztelugatxe (on es va casar la Igartiburu) pujant els més de 200 escalons. Un cop a baix enfilem cap a Bilbao per anar a veure el Guggenheim (de fora) i mentre preniem una cervesa en un bar just al davant del museu la Fatma ha trobat una cosina seva que estava amb una família de Madrid que feien vacances a Castrourdiales. tot plegat una coincidència. Després tornem al camping i anirem a sopar un Chuletón.

(09-08-07) - L'ORUGA

2007-08-10T13:42:00.000+02:00

Ens llevem tard i como no facturem les nenes cap a la piscina. Una mica de dissabte al camp base i a preparar el dinar. Un cop dinats, migdiada i cap a la platja. Tornem a la mateixa que ahir (veure foto). Jo com que no m'agrada la platja enfilo cap al Cabo do Ogoño, pujant cap al penya-segat que domina la platja i des d'on es veu del Cabo Matxixako fins a les landes franceses. Pel camí de pujada trobo un estrany especimen d'oruga de més de 10 centimetres de llarg i tres de diàmetre (adjunto foto comparativa amb tap de càmera per a referència). Agraïria a la comunitat científica que ens seguiex un petit esforç per a identificar-la. Tornem al càmping, dutxa, sopar, sessio de cinema i a dormir.

(08-08-07) - RUBIK

2007-08-09T13:35:00.000+02:00

Ens aixequem més tard que ahir i despres d'espolsar la tenda i comprovar que no hi ha inundació esmorzem. S'ha passat la nit plovent a estones però no ha sigut res greu. Després d'esmorzar surt el sol i sessió de piscina. Dinar, migdiada i anem cap a la platja de Laida. Fart de la sorra i d'un parassol que he d'aguantar amb la ma per culpa del vent, vaig cap al xiringuito amb el descobriment de l'estiu:ahir a la tarda em vaig comprar un cub de rubick més com a tonteria que no per altra cosa. Doncs bé, amb paciència i temps (que ens en sobra) he aconseguit fer-lo. I no només això, sinó que estic practicant per desfer-lo i tornar-loa a fer el més ràpidament possible. Ja es veurà. Tornem al camping cap a les 8 i com sempre dutxa, sopar, cinema i a dormir.

(07-08-07) - EL MISTOL ORFE

2007-08-08T12:12:00.000+02:00

Ens aixequem (ens criden) aviat, a quarts de 8 del matí. Muntem la parada de l'esmorzar. Rentem plats amb un mistol que està abandonat davant la nostra tenda en un abeurador d'aigua. Comencem a agafar-li carinyo. A les nou anem a Mundaka caminant a comprar el dinar i el diari. Despres d'una hora de passeig tornem al camping (que fa pujada) i mentre les nenes van a la piscina anem a preparar el dinar.

Migdiada i agafem el cotxe per anar a Guernika ja que el temps no acompanya massa, tot i que no ha plogut. Passegem i trobem una noia saharaui, i després de fer-la petar acabem de comprar quatre coses i cap al camping. Sessió de dutxa, sopar i dormir.

Finalment tenim el transformador per la nevera. És un aparell composats de microelements que desprenen fred. Us passo la seqüència de les fotos de l'elaboració del transformador de fred:

(06-08-07) - FANLO -MUNDAKA

2007-08-06T20:07:00.000+02:00

Sortim a les 10 direcció a Mundaka (Biskaia). Carretera i més carretera, revolt rera revolt i llavors l'autovia. La pluja que va fer acte de presència ahir a la nit despareix de bon matí i després d'uns quants quilòmetres apareix al punt més alt de l'Autobia de Leitzaran: sembla un dia de tardor amb un "txiri miri" que cala fins als ossos. Dinem i fem via cap a la ria de Mundaka on arribem després de més de 5 hores de viatge. Més del previst!!!. Passem per recepció i cap a la parcel·la 68 a muntar la tenda. Finalment, després de 2 hores el camp base està llest, sense wifi però amb GPRS. Per tant escric el blog, sopem i a dormir.

PD: gràcies a en Josep pel transformador de la nevera!!!! Tot i que no funcionava ho hem solucionat amb gel. A grans mals, grans remeis!!!

(05-08-07) - FANLO

2007-08-05T21:22:00.001+02:00

Avui no ens movem de Fanlo. O sigui si que ens movem però tornem aquí. Primer anem a la cascada de Sorrosal (Oto) i tornem a dinar: arròs a la cassola. A la tarda, sessió de cinema i migdiada i després anem a Nerin. Finalment un gelat a las Eras i anem a fer un voley muntanya que ens deixa bastant cansats i a punt per anar a la dutxa. Més cinema, sopar i dormir. Demà anirem ja cap al País Basc on muntarem el camp base. Apasiau a tots i fins demà.

(04-08-07) - VILOBÍ - FANLO

2007-08-05T21:21:00.001+02:00

Sortim tard de Vilobí cap a les 12 i fem via per l'eix cap al Pirineu. Poc transit a l'eix i a quarts de dues ens parem a dinar a l'Autogrill de Cervera. Continuem cap a Fanlo on arribem aviat, a quarts de 5 de la tara. Fa molta calor. Anem fins a San Pelayo caminant i quan tornem fem el sopar i a dormir que ens hem d'anara costumant a l'horari del sol. Bona nit

(08-03-07) - MORELLA I LA TORNADA

2007-04-09T11:44:00.000+02:00

Ens aixequem tard i anem a esmorzar. Allà decidim anar cap a Morella passant per la Balma. De moment fa un sol radiant, però els núvols d’evolució no presagien res de bo. Després d’unes incidències amb les benzineres aconseguim arribar a la Balma. Santuari enclavat en una balma de la roca en un meandre del riu Bergantes, i on per arribar a la capella i als exvots has de creuar tot el restaurant pel mig dels menjador. Sortim d’allà i fem camí cap a Morella, on arribem passades les dues, just quan acaba el mundial de trial. Ple de gent, intentem infructuosament trobar un lloc per dinar. Com que no podem dinar perquè tot és ple, decidim pujar al castell. Més de 100 metres de desnivell de corriols i escalons ens porten a dalt del castell. Vista panoràmica de la comarca i del poble. La veritat? Me l’imaginava més gran. Gran o petita, Morella o els seus visitants són uns porcs. Tot és ple de papers i deixalles.
Decidim tornar a Alcorisa i fer una paella, doncs ens em quedat amb ganes d’arròs. Quan arribem la mare d’en Xus ja ens ha preparat el dinar. Des d’aquí, moltes gràcies.
Després de dinar, pleguem veles i comencem la retirada a les 8 del vespre. A les 12 i sense més incidents arribem a Vilobí. Fi del viatge

(07-03-07) - EL RENAIXEMENT DEL PITARQUE

2007-04-09T11:25:00.000+02:00

Sortim tard, com sempre i anem a esmorzar. Anem cap al sud i ens parem a er una visita a la formació calcària de Los-órganos de Montoro. Un impressionant sinclinal trencat amb unes formes sinuoses que recorden un orgue de aterra. Seguim i ens parem a l’Hostal de la trucha on fem una cervesa i admirem les instal·lacions adaptades a la funció d’hotel. Podem veure les turbines i corretges de transmissió, ara en desús. Anem a dinar al poble del canto, Villaluengo, i finalment muntem una excursió al naixement del riu Pitarque que dona nom al poble per on passa (o al revés). El naixement del riu és més espectacular que les fonts del Llobregat, el que passa és que no s’hi pot arribar amb cotxe ni tampoc venen croissants gegants. Tornem quasi de fosc i anem a sopar i després d’una tertúlia equivalent a la vetlla pasqual anem a dormir passades les 4.

(06-03-07) - VIA CRUCIS

2007-04-06T23:16:00.000+02:00

Despres d'una nit moguda i d'anar a dormir tard (o aviat, depenent si comptem l'hora de llevar-nos o la d'anar a dormir). Ressacosos i adromits aconseguim anar a fer un café i esmorzar un entrepà amb pernil de Teruel. Sortim del bar a les 12 i anem cap a una finca rural per dinar amb uns amics. Un forn de llenya + xai + patates = un espectacular dinar. Continuem amb la rutina d'aquí: menjar i beure sense parar. A les 5 anem a la representació teatral del via crucis per compensar que no hem anat al via crucis matinal perque alguns dormien i els altres no havien arribat encara. Interessant representació amb la pujada real a un Calvari. Acabat el teatre, al bar i a buscar sopar. Finalment després de sopar veiem des de la finestra estant la professó de totes les germandats. Despres un guiñote i quan acabem ja veurem. Demà més

(05-04-07) - SETMANA SANTA A ALCORISA III - EL RETORNO DEL HEAVY

2007-04-06T11:39:00.001+02:00

4 del matí. Sobre un opus spicatum matxambrat de fusta deixo el meu quinto buit a l’espera de més música. Núvol amb pantalons que pixa sobre mullat. Quintos i més quintos ens ajuden a fer camí. De fons els tambors ressonen encara a un ritme desafinat. Túniques i pantalons molls. Per enèsima vagada surto d’un bar ple de fum. Carrer i pluja. Mi rollo es el rock. És una idea que ens ve després de passar unes hores al bara RAFE. Bloody Roots i Sarri Sarri ens porten 10 anys enrere. Increïble. Demà (o avui) a les 7:30 Via crucis.

(05-04-07) - SETMANA SANTA A ALCORISA II - LA ROMPIDA

2007-04-06T11:37:00.000+02:00

Les dotze menys 5. Els nervis a flor de pell. Toquen les 12 i comença la Rompida. El terra tremola i la gent encongeix al ritme de més de 200 tambors. L’únic que sobra és la pluja. Poc a poc va marxant la gent però queden uns irreductibles d’Alcorisa que no paren i s’escampen pel poble. Toquen i toquen sense parar. S’acabarà demà a les 2 del migdia Increïble. S’ha de veure.

(05-04-07) - SETMANA SANTA A ALCORISA I - LA COMUNITAT D'ALCORISA

2007-04-06T05:38:00.000+02:00

Sortim de Vilobí a les 4 de la tarda passades. Viatge tranquil, amb molt trànsit i una pluja que ens acompanya tot el viatge. Parada obligada a l’Autogrill de Cervera i passat Fraga ens parem a veure el pantà de Mequinensa, ple fins dalt.
Arribem a Alcorisa tard, després de passar per Alcañiz i Calanda. Arribem a l’hora punta de la professó, i després d’unes giragonses guiades per telèfon arribem al carrer de l’Alfareria on ja ens esperen. Aparquem els cotxes i ens ensenyen les dependències. Sembla que estiguem en un hotel. Molt agraïts deixem l’equipatge i preparem el sopar. Coneixem a la família d’en Xus i la Marta i sopem. Ara rentem plats i estem a l’espera de la Rompida de la hora (o sigui que comencin a tocar els tambors ) prevista per les 12 de la nit si no plou i que no s’acabarà fins demà al matí.

(16-03-07) - EL GÒMBIT, LA BARANA I LA SERP D'ESCALA

2007-03-16T20:52:00.000+01:00

Dia variable amb gent molt matinera i que han esquiat totes les hores possibles (de 9 a 17), dues baixes (en Ribas i en Vivas) i la resta al seu aire. Petita incursió al poble de Venosc, poblet tradicional i origen de l’estació de Deux Alpes.
Mentre mengem mirem una altra sessió de vídeo que portarà cua. Després de dinar-berenar comencem un animat debat nivo-ecològic sobre les aptituds de cadascun i les llargades de les serps d'aigua o la capacitat d’una truita de riu d’escapar de les mans d’en Pepe. En Bernat diu que és testimoni d’un 360 d’en Pepe que en Ramonet no ha gravat i en Ramonet ens vol fer creure que en ell ha fet una barana de 15 metres. El tema està servit i sembla una conversa de gòmbits (veure foto i terminologia del mon mariner equivalent a una conversa de burros) Llavors comença una altra discussió sobre els metres de la barana. Finalment queda en un punt mort entre 5 i 50 metres.
El beure comença a escassejar i ja no tenim viveres (ji ji ja ja o mortires), per tant decidim marxar. Demà sortirem puntuals ja que a les 10 hem de ser fora de l’apartament i amb gust de tornar-hi l’any vinent. Gràcies a tots per acompanyar-nos i fins a la propera

(15-03-07) - GEL I FOC

2007-03-15T21:47:00.000+01:00

Avui al matí sortim tard i cada un al seu rotllo. Comencem uns quants a la cova de gel i els altres a esquiar. Després en Ribas al Solarium i al bar, l’Edu la Vane i jo de tranquis, l’Albert amb l’snow al seu aire i en Ramonet, en Berni, en Pepe i en Vivas tenien sessió de vídeo i salts.
La neu cada dia pitjor. Són pastetes i cada cop és més difícil esquiar. Igual que durant al dia la gent va al seu ritme a l’hora de plegar: uns compren, els altres fan dos viatges perquè s’obliden els bastons, o bé els altres al bar.

A l’hora de brenar sopar, uns baixen al poble de compres i els altres dinem i mirem una peli. Ens sorprenen amb una sessió de focs artificials per celebrar que en Pepe s'ha comprat uns pantalons. Arriben els shoppers i ens posem a mirar la sessió de vídeo gravada al matí. En 2 paraules im-presionante.
Demà més.

(14-03-07) – LA CARA I LA CREU

2007-03-14T21:28:00.000+01:00

Dia estrany. Comencem més aviat que ahir amb ganes d’aprofitar el dia al màxim. En Pepe i en Vives pujaran més tard i ens trobarem novament a l’esmorzar-snowpark. Pugem fins a 3600 a la glacera i comencem. L’Albert prova l’snowboard i jo torno a agafar uns esquis llargs. Tot va bé fins que en Jordi té una mala recepció en un big jump i es disloca el braç. Comenta l’operació de rescat: avisem els serveis d’emergència, que avisen als serveis mèdics de pista i poc després arriba l’helicòpter. La cara negativa és que ens enganyen i ens diuen que amb la tarja sanitària europea entrava i que no patíssim. Era mentida!!! Ens retenen el material d’en Jordi fins que no paguem. Ens queixem i es fan el longui. Ho tenen molt ben muntat: o pagues o et quedes allà.
Acompanyem en Ribes a l’apartament i seguim fent la nostra: uns esquiant, els altres dinant i els altres voltant.
A l’hora de berenar sopar arribem a l’apartament i mengem uns cigrons que ha preparat en Vivas i a descansar que ja toca.
Feu-vos solidaris amb en Ribas. Necessitem pagar la factura de l’helicòpter i el metge que tot plegat puja a més de 850 euros si no no ens deixen marxar d’aquí.

Les fotos d'en Ribas abans i després

(13-03-07) - BIG JUMP!!!

2007-03-13T21:09:00.000+01:00

Dia esplèndid. SI el temps segueix així tornarem negres i en Quatre dies no hi haurà neu. Alguns ja comencen a semblar gambes a la planxa. Parlant de planxes avui hem esmorzat a les pistes. A les 12 estàvem a l’snowpark amb una brasa i fent uns entrepans de llom i xistorra. Ens ha servit per refer-nos de les primeres baixades i afrontar la tarda amb més força. Avui m’he decidit i he provat la taula de picnic que va saltar en Ramonet (de llarg, no de través). Després junt amb en Ribes i en Ramonet hem fet uns quanta salts al big jump (o sigui un salt molt bestia (uns 2 metres d’alt i 5 de llarg). Mentrestant la gent es relaxava a les tumbones de l’snowpark on anaven girant-se com un pollastre a l’ast. Hem acabat la jornada fent unes baixades perfectes, exepte algú que ha caigut i ha baixat 50 metres fent la croqueta. De tarda i amb el dinar fet d’ahir hem anat de compres al poble i hem tornat cap a l’apartament on hem dinar-sopat mentre miravem el video que ha gravat en Ramonet durant el dia on hem quedat tots retratats. I a dormir aviat que tothom està molt cansat i em sembla que ningú sortirà de festa.

(12-03-07) - BONA NEU

2007-03-12T23:57:00.000+01:00

Per aquí es pregunta si els pisos d’en Pujol ja estan pintats. En Pepe resacòs s’aixeca i tard va a esquiar. Neu de collons (no és notícia). Pugem fins a dalt amb telefèric, telehuevo, ..metro i finalment som a dalt.. Baixem i baixem fins a baix i tornem a pujar, m’atreveixo a fer unes baranes en plan skater amb més pena que glòria, però todo se andará. En Ramonet destrossa taules de picnic i fa l’snowborde a tope. Molt ski i poc snow a Deux Alpes. Un dia collonut i cap a migdia la neu comença a ser nocilla. Ens dividim i anem per dues bandes.
De tornada cuniem uns llibrets de llom i unes patates i després de dinar en plan casament (ens aixequem de taula a les 19:30) fem uns gengas i uns cubates. Seguim amb fruits secs i cubates fins que surt el sol i tornem a començar. Això és un no parar. A petició expressa no parlarem d’en Ramonet però posarem fotos d’en Ribes (demà sens falta)
Quan ja tanquem edició en Pepe ens avisa d’un 360º que ha fet al Big jump de l’snowpark (que parlant en plata vol dir que ha agafat un saltant i no ha caigut).
També destacar que en Berni (o sigui podem avançar-vos que en Marc Gonzales no ha vingut) ha descobert els efectes de l’Eferalgan i no ha parat en tot el dia amunt i avall
Després d’una amenitzada sobretaula i un record per series com Radio Cincinati o a Cor obert anem a dormir u fer companyia a l’Eduard que fa hores que esta al país de nunca jamás, sense que abans, cantant a coro la cançó de Bola de Drac, en Bayer torna del més enllà.
Demà amb una bona previsió de temps esperem aprofitar la neu fina a les 3 de la tarda i anar a esmorzar a l’snowpark on hi ha unes barbacoes i amb l’ajut d’unes xibeques farem un esmorzar com deu mana a 3200 metres.
Acabem
Bona nit

(11-03-07) - NADAL

2007-03-11T21:59:00.000+01:00

A Les Deux Alpes encara és Nadal. Tots els carreres tenen la il·luminació de Nadal. Per tant podríem dir que quan al Corte Inglés ja és primavera a Deux Alps encara és Nadal.
Ahir a la nit varem escoltar el barça i varem sortir a la retransmissió de Rac1 des dels Alps. Podeu escoltar-lo baixant-vos l’mp3 de la transmissió clicant aquí. (minut 5:30, i lo de la neu és mentida, però era per a sortir a la radio)
Primer dia d’esquiada. Relaxat. Ens llevem tard, esmorzem bé (ous i xistorra) i anem a buscar els forfaits. Després d’una estona de negociació sortim de les taquilles amb els forfaits i a punt per esquiar. Són les 12. Un temps esplèndid i decidim pujar fins a 3200 metres amb una encadenament de telecabines farcits d’esquiadors. Primera baixada i al Bar. Allà ens separem en 2 grups. Uns a l’apartament i els altres tornen a pujar. No ho sembla, però una baixada són unes 2 hores. La Vane i jo anem a a l’apartament. La resta tornen a baixar. Relaxats esperem que arribin i cap a les 5 comencem a fer el dinar-berenar-sopar. El dia segueix esplèndid amb unes vistes impressionants i un sol que ens torra com avellanes (aquesta vegada portem crema protectora!!!). Ens aixequem de taula ... bé no ens aixequem de taula. Engeguem amb els cubates després del carajillos. Assistim a una interessant xerrada teorico-pràctica sobre la impedància i ens quedem més tranquils. Encetem dues línies de joc: trivial i botifarra. Mentrestant segueix la conferència de d’impedància i els seus menesters a la sala sud. A les nou passades decidim sopar. Us preguntareu si tenim gana, però quan es viu a aquesta altitud el nostre cos canvia el seu metabolisme i es necessita més alcohol i menjar del que podríem necessitar a primer línia de mar.

PD: Demà foto d'en Ribas en un Full Monty

(10-03-07) - ARRIBADA AL CAMP BASE - 1700m.

2007-03-10T21:58:00.001+01:00

Sortim tard de Vilobí tard, cap a les 10 passades. Viatge complicat vent molt fort tot el camí. Tenim un petit incident a la primera cua que trobem, en pepe és amenaçat de mort per una franceseta-barbi amb deliris de grandesa que al crit de "españoles españa por allá, fuera, no terrorists" ens senyalava la direcció contraria. Després d'aguantar unes quantes retencions arribem a les 2 Alpes a dos quarts de 8 del vespre. Anem a arreglar els papers i comencem a fer viatges amunt i avall amb els ascensors tot el material. Sembla una expedició al Cho Oyu. Un cop establerts i redecorats els apartaments no aconseguim veure el barça de cap manera i decidim escoltar-lo a través d'Internet. Sempre és més que res.
Sopem les sobres del dinar i unes pizzes de tarradelles i comentem les anècdotes del viatge. Us deixo perquè necessito l'ordinador per escoltar el Barça. PD: a petició d'en Jordi, cap foto seva serà publicada. Bona nit.

AQUÍ COMENÇA EL BLOG D'HIVERN

2007-03-09T17:42:00.001+01:00

Bones a tothom.

A partir d'aquí i en amunt podreu llegir les aventures d'hivern. Com podeu
suposar, d'aquí en avall les d'estiu. I us pregunatreu tardor i primavera?
Doncs com que sembla que aquestes dues estacions ja no existeixen, ho
incloem tot en dues. Així dons 6 mesos d'estiu i 6 d'hivern