Tornem a casa (30-01-12)

Ens aixequem a veure si es pot esquiar, però tot segueix igual. La gent que va arribar ahir sembla que estiguin condemnats a pujar a pistes! Arroseguen els peus per la neu i enmig la boira sense massa ganes d'aguantar el fred.

Amb calma, esmorzem com senyors (xistorra, ous, llom....) i recollim i netegem l'apartament. Traiem el cotxe del parquing i carretera i manta cap a casa. Sembla que a atalunya està fent fred i neva a cotes baixes: a veure si hem de posar cadenes a la Jonquera!
Dinem uns entrepants pel cami, i sense més novetats que l'Albert aconsegueix activar el telèfon nou a l'arribar a espanya, a les 6 ens plantem a Vilobí
Esperem que l'any vinent més.

Boira i neu (29-01-12)

A la nit ha caigut un lleugera capa de neu d'uns 15 centimetres. La visibilitat és nula i no hi ha persepctives d'esquiar correctament. Decidim anar a fer un vol pel poble a veure si millora la cosa. Descobrim una zona en obres que milloraran molt les possibilitats d'entreteniment del poble, amb una pista de gel i un bowling, junt amb un solarium, tot mig soterrat i modern.

Dinem un plat d'espaguetis a la carbonara gentilesa de la Vane i tarda de cine: Avatar i Azul oscuro casi negro. Continuem amb ronda de Gin tònics i mau-mau i finalment l'alber fa uns paninis per sopar. Estem recuperan el nivell gastronòmic dels millors anys!
Ja botits anem a dormir i esperem que demà puguem esquiar abans de marxar

Tartifflet (28-01-12)

Sortim aviat de l'apartament, després de comprar els bitllets per internet. Passem el checkpoint amb l'alegria de que la compra s'hagi fet correctament i feliços com si acabessim de passar gratis.
Pugem fins a dalt de tot i enfilem la negra llarga que acabem amb algun que altre entrebanc i alguna volta de campana.
Anem al sector d'Auris amb unes pistes molt més amples i obertes. Allà esmorzem i anem cap al sector d'Alpe d'Huez. Després baixem cap a Oz on aprofitem per trobar un tresor amagat, el Màgic d'Oz. Un cop trobat anem plegant veles cap a l'apartament. L'Edu i l'Albert fan un parell de baixades més i cap a casa.
Dinem arròs a la cubana i mirem un peli (Celda 211). Després, entre mau-mau i mau-mau fem una tartifflet per sopar que queda perfecte. Com a curiositat, i deixant de banda que té molt millor gust que no olor, és un plat amb només 30 anys d'història, composat per tartiffles (patates) i formatg Reblouchon. El plat el varen inventar el gremi del formatge Reblouchon per augmentar les vendes i ho varen aconseguir de tal manera que ara ja tothom de l'Haute Savoie el té com a plat nacional.

PD: 20% parats a Espanya. Aquí som 5 i un està al paro. L'estadística funciona. Si algú té feina per en Jordi que ho faci saber: enginyer químic, amplia experiència en el sector de les aigues, serió, educat, formal i responsable.

D'una punta a l'altra (27-01-12)

Ens aixequem aviat i anem desfilant poc a poc. Al final sortim de casa a passades les 9 del matí. Després de pujar i baixar escales i nivells arribem a telefèric. Comprem els forfaits i amunt que fa pujada. Comencem a esquiar i el nostre intent d'arribar al Pic Negre fracassa, doncs un telecadira s'ha espatllat i la gent porta mitja hora penjada allà. Fem una pista negra (potser la més llarga d'Europa) que la podriem batejar com a Gran Paradiso II. Voltem l'estació d'una punta a l'altre i pujant i baixant de 3000 a 1200 una vegada i una altre.
Finalment cap a les 4 anem a l'apartament. Avui toca dinar macarrons i butifarra. un cop dinats: café, copa i puro, cartes, xocolata, grana i gintonics. Repàs als videos de l'excursió a àustria de fa dos anys i la nevada de Vilobí del març de 2010. Després mau mau fins a l'hora de sopar seguint les estrictes regles del bar. Per acabar una mica de sopar i a dormir, doncs hi ha cansament.

VAUJANY ON TIME (25-01-12)

Sortim puntuals de Vilobí i a les 3 ja estem carretera i manta cap als Alps. El camí bastant plàcid i amb bon temps. Alguna petita retenció a Monteplier i canvi de conductor obligat per reorganitzar l'empresa i enviar un tècnic (gràcies mestre) a solventar una urgència. Ja de nit creuem Grenoble sense problemes i arribem a Vaujany a les 9 i 5 del vespre. 604 km en 6 hores. Anem a l'apartament i perfecte. Sopem entrepans i cap al bar a veure el Barça Madrid (ara mateix guanya el Barça) i amb el portàtil per apagar quatre focs i contestar 4 mails. Tenim un mono terrible d'esquí i demà sembla que farà un gran dia. A més sembla que al poble hi ha wifi gratis.

El poble, de postal, ple de pàrquings subterranis gratuïts i terrasses, escales (algunes mecàniques i altres no) i nivells diferents. Molt tranquil i interessant. De moment perfecte. Demà més.
Última hora: gol anul•lat

LOS GIGANTES (06-08-11)

Sortim amb la idea d’anar a veure els penya-segats de Los Gigantes. Anem poc a poc doncs hem de tornar el cotxe buit de benzina (si, aquí funciona així!). Arribem i costa molt trobar aparcament i fem una ullada des dels miradors. De fet avui veiem des d’un altre angle, doncs l’altre dia des de la Isla baja els veiem al revés. De tornada parem a dinar típic canari, Ropa Rota (cigrons guisats) i Queso Frito. Un cop dinats, migdiada a la mateixa platja d’ahir on ens plantem a les tumbones i sombrilles de la pròpia platja, doncs ahir vàrem descobrir que no s’han de pagar! Ja cap al tard, pleguem veles i cap a casa a sopar i fer la maleta, doncs demà a les 8 sortim cap a l’Aeroport

LA LLUVIA HORIZONTAL (05-08-11)

Decidim matar les ganes de platja d’ahir i anem a la Playa de las Américas. Bonica platja, amb una sorra no massa empipadora. Fa poc vent i l’aigua està bé. Al migdia, dinem i decidim anar cap a Icod de los VInos que ahir ens va quedar pendent. Passem per la carretera que serpenteja per l’oest de l’illa i a l’arribar al coll ens trobem una massa de núvols que ho tapa tot. A mes plou lleugerament. Anem baixant per la carretera i finalment als 600 metres quedem per sota la pluja i veiem el paisatge. Arribem a Icod i anem a veure el drago mil•lenari i aprofitem per fer un cafè. Llavors carretera i manta, doncs volem anar al cine a veure El Origen del Planeta de los Simios. La peli no mata, però és entretinguda.... sopem i cap a casa que ja és tard.

LICEO DE TAORO (04-08-11)

Sortim per anar a la platja. Decidim anar just a sota casa, a la Tejita, però fa molt de vent i ens fa desistir. Provem una altra caleta on la gent ha construït parets de pedra tips vivac, però no hi ha més sort. Finalment provem la platja de dins de los Abrigos, però aquí no es pot clavar la sombrilla. Finalment dutxa i carretera cap a la Esperanza on volem dinar al Rincón Gomero. Arribem i ens trinquem ràpidament un preparat tipus paté amb formatge típic de la Gomera i una mica de Gofio. Llavors un entrecot farcit de plàtan… deliciós. Decidim que ens mereixem una migdiada i ens parem a la plaça de la Orotava. Cinc minuts de tancar els ulls i ens intercepta un senyor i entaulem una amistosa conversa. ENs explica què hem de veure i finalment ell es presta a fer de guia al Liceo de Taoro, del que és soci fundador. Ens acompanya per totes les estances d’aquest majestuós edifici, a la vegada que ens explica un munt de coses sobre les illes i els seus habitants i tradicions. Acabem amb un cafè i ens acomiadem molt agraïts. Acabem de gaudir del municipi de la Orotava i baixem al Puerto de la Cruz on fem una volta pels seus carrers i passeigs. Ja de fosc tornem cap a casa.

LAURISILVA - (03-08-11)

Ens aixequem d'hora amb la intenció d'anar a caminar al Parc Natural d’Anaga, al nord de l’illa de Tenerife. Com diuen els d’aquí, si l’illa fos un pernil, he manat a l’unglot. Travessem Santa Cruz i arribem a Sant Andrés on puja una carretera per la falda de la muntanya i llavors baixa cap a Taganana. Aquí el tems està gris i humit, i la intenció de caminar des del poble cap amunt per veure els boscs tropicals de Laurisilva el deixem de banda. Fem carreteretes i carreteretes, des del mar a la cresta, per una i altra banda de massís. Per moments passes d’un bosc humit, verd i frondós en un secarral. EN alguns moments sembla que t’hagis de parar amb el cistell a collir quatre rovellons. Un cop feta la volta, decidim anar a dinar a Punta Hidalgo, a la Confradia de los Pescadores, lloc molt recomanable (en el nostre cas ens el va recomanar la Pilar i en Clemente). Sortim botits i un migdiada mentre puja la marea, just al cantó del mar. Fem via cap a la Laguna, on a les 4 estem apuntats a una visita guiada. La visita val molt la pena, igual que la ciutat. No te res a veure amb el que hem vist fins ara i ens passem una bona estona passejant després de la visita guiada, badant i prenent barraquitos.
Feta la volta, agafem l’autopista i parem a Candelaria, on visitem la basílica de la patrona de l’illa i veiem les estàtues dels 9 guanches que la vigilen. Després de la volteta per quest poble arran de mar, tornem cap a l’apartament.
Definitivament, realment, el nord de l’illa no té res a veure, ni a nivell de paisatge, ni de gent, ni de turistes, ni de res de res…. Semblen dos mons diferents

LA CAPITAL - (02-08-11)

Sortim havent esmorzat i anem cap a la capital moderna, Santa Cruz, a veure el nucli antic i a una oficina de turisme per acabar de decidir què fem la resta de dies. Arribem a la ciutat i ens internem al centre per uns carrers una mica embussats de trànsit. En realitat són estrets i com tot aquí, fan pujada i baixada. Aparquem i anem a l'ajuntament i allà ens diuen que l'oficina està a l'altre punta de ciutat. Ens ho agafem amb calma, parem a dinar en un restaurant libi i després baixem caminant cap a la oficina. La oficinista se sap el discurs de memòria i un cop alliçonats, esperem deu minuts allà, revisant fullets informatius, doncs si està molt fresc.

Decidim tornar cap al sud i parem a Güímar on hi ha unes piràmides de pedra bastant curioses. Un cop vistes, tornem cap a l'apartament, sessió de piscina i sopar i dormir.

VOLTA A L'ILLA (I JA VAN TRES) - (01-08-11)

Ens aixequem i esmorzem amb tranquil·litat. Hem decidit a nar a la platja de los Cristianos i pel camí ens parem a comprar una sombrilla. Entrem a un super bazar xino i comprem per 9,90 una sombrilla de 1,60m. Arribem a los Cristianos i aparquem sens pagar. Fem una volta pel passeig marítim i ens banyem. Jo trobo a faltar sombrilla i decideixo comprar-ne una altra, aquesta a 7,50. Tot i pensar que és millor, finalment el vent em fa adonar que la sombrilla dels xinos, feta amb tela semblant al paper, deixa passar l'aire i no el sol (aquesta idea tecnològica va sortir en un brainstorming i semblava que no tindria èxit, doncs mira, els xinos ja ho han fet) és molt millor.

De cop la gent crida i s'aixeca i ens adonem que ha pujat la marea i inunda algunes tovalloles. Nosaltres, pleguem veles i anem a dinar.
A la tarda, despres de la migdiada, decidim anar a Masca a veure el paisatge. Enfilem corbes i corbes per un paisatge semblant al Machu Pichu. Val la pena. Aquí fa fred, sembla que la Calima ha marxat i es demostra el clima canviant de la illa. Mentre baixem cap a Buenavista del Norte trobem molta boira i forts vents. Sembla que estiguem al Pirineu. Finalment arribem a baix i anem al Far de Teno, per una carretera molt maca (tècnicament prohibida a la circulació). Aquí, al peu de los Gigantes, fa un vent terrible que dificulta el caminar (o això diria en Calleja).

Decidim tornar per l'autopista, i acabem sopant en un xino de San Blas

RETO NO CONSEGIDO - (31-07-11)

Sona aviat el despertador i comença malament el dia, doncs hi ha un rebenton al lavabo i a les 4 del mati em veig fregant un "percal" de maria santíssima. Agafo els trastos i després de parlar amb el recepcionista faig via cap a la platja del socorro. Pel camí em paro a fer un cafè en una benzinera a peu d'autopista on descobreixo una nova modalitat de sortir de festa digna de callejeros: la gent fent cubates a les àrees de l'autopista.

Arribo a la platja i començo el camí: amunt, amunt i amunt. Tot i ser de nit i adonar-me que la llanterna que tinc no serveix de massa, el camí no para de pujar i guanyar metres, lentament però constant. A Icod el Alto em trobo un oriünd de l'illa i m'avisa de la pujada i de la calor que farà avui. Vaig agafant altura i cap als 400 metres entro a la boira. No la deixo fins al Mirador del Asomadero, on es veu un paisatge espectacular amb la boira a sota. Allà trobo un senyor que m'indica el camí que hauré de seguir fins a la Fortaleza. Mentrestant, la Vane em truca i em comunica que el rebenton no es pot reparar i que ens canvien d'apartament. Això vol dir que es queda sense piscina i es passa el matí de mudances. El nou apartament, no ni millor ni pitjor, sinó diferent: més vistés, més calor... Començo a pujar per un tallafocs fruït dels incendis de 2007 i arribo sense massa problemes als 1600 metres amb 4 hores. Allà trobo uns bombers que em diuen que farà calor, i aprofito per preguntar quatre cosetes dels pins de la zona.
Segueixo pujant i els 2000 no arriben mai. Va fent calor, però sembla que vaig bé i aprofito per contestar una trucada d'en Pepe que està dalt els Àngels, amb l'Albert i en Buski. Finalment a les 12 surto del bosc i arribo al la Degollada i als Muros de Fortaleza. Aquí la calor és insuportable. Davant meu un Teide que no ha parat de créixer i un desert enre ell i jo. Calculo les provisions i el temps, la calor i les conseqüències i decideixo avortar i buscar un pla B.
Acabo al Portillo on la Vane em ve a buscar. Tinc el cap rebullit, però millor això que no que em vingui a buscar el RACC. Un altre dia serà.
Baixem cap al nord a buscar el cotxe, dinem a Aguamansa on dinem i fem una piscineta. Anem a comprar Indi per sopar i el camarer (que havia estat a Malgrat) ens diu que estem en alerta per la Calima. Vet-ho aquí la calor que fa! Sopem i a dormir que ja toca

PREPARANT L'ASCENSIÓ - (30-07-11)

Ens aixequem i anem a l'esmorzar bufet. L'Aparthotel està molt bé i tenim una gran piscina i un restaurant a dins. Esmorzem i anem a l'aeroport a buscar l'altre cotxe i al supermercat a fer la compra pels esmorzars de cada dia i pel que fa falta per demà. Un cop a l'apartament anem a la piscina i a refrescar-nos. Després d’una estona, fem una cerveseta i després decidim fer un mossec i anar a veure on hem d'aparcar els cotxes durant l'excursió del cap de setmana. La carretera no fa més que pujar i pujar, i el paisatge desèrtic deixa lloc a un bosc mediterrani i finalment a un pedregar impressionant. Ens parem a fer unes quantes fotografies intentant simular el bitllet de 1000 pessetes antic i arribem al peu del funicular on consultem horaris i preus.

Em penso que el Teide és més alt del que em pensava!
En fi... baixem cap a la banda de l'Orotava amb una vegetació verda i impressionant, comparat amb la de l'altra banda i acabem a la Playa del Socorro farcida de gent i surfers. Finalment agafem l'autopista per tornar a l'hotel. Cervesa de rigor a l'O'Donell Irish Pub i a sopar Hidrats de Carboni
Bona nit!

TENERIFE - (29-07-11)

Comencem la tarda amb el taxi d'en Pepe que ens porta cap a l'aeroport de Barcelona. Això de que Ryanair marxi se Vilobí, fa que hagis de marxar una parell o tres d'hores abans... en fi..
Després d'una espera a l'aeroport i sopar una mica, pugem a l'avió i fem un tour per la pista i sortim amb 15 minuts de retard. Després de tres hores i mitja, arribem a les Canàries a la una de la matinada hora peninsular.
Allà podem llogar el cotxe i anar cap a l'hotel a dormir que ja toca.

RUTA DE POBLETS - (23-01-11)

Sortim aviat del superhotel i enfilem cap a Marostica. La idea es fer una ruta per deixar el cotxe abans de les 6 de la tarda i llavors fer una volta a Treviso. Ens sorpren la gran quantitat de poblets que hi ha i finalment arribem a Marostica. És un poblet emmurallat a la falda d'una muntanyeta amb un castell a dalt. La muralla envolta tot el poble i fins a dalt el castell. Tot plegat: molt bonic. Ens fem fotografies al gegantí taulell d'escacs humà abans de pujar caminant al castell. Quan baixem anem a fer un vi en una "Osteria" (osteria madonetta) recomanada per els amics vicentins d'ahir. El lloc val la pena i estem a punt de quedar-nos a menjar algo. Finalment, però, anem cap a Bassano di Grappa, famos per el pont de fusta de Palladio i les destileries de grappa. Visita de rigor i creuem el pont. Compra de souvenirs i cap a Asolo. Asolo és un poble maco, pero no tant com el pinten. En fi... hi arrribem a l'hora de dinar i fem cap a una altra osteria (como no). Dinem molt bé i anem a fer un passeig per el poble abans de marxar cap a Treviso. Arribem a Treviso poc abans de les 6 de la tarda just per deixar el cotxe i agafar un bus cap a la ciutat. Visita curta amb ganes de tornar-hi un altre dia. Tornem a l'aeroport i agafem l'avió cap a casa.

Un viatge rodó, sempre on-time i on només ens han faltat en Josep i la Mireia

PADOVA E VICENZA (22-01-11)

Sortim de l'hotel cap a les 10 després d'un bon esmorzar continental, doncs la idea és dinar uns paninis o similars. Decidim anar cap a Padova on passem el matí. Aparquem fuori le mura i entrem caminant. Visitem la oficina d'informació turística i decidim fer un volt pels principals monuments. ÉS dia de mercat i no ens estem de fer una volta per les paradetes. Visitem places monuments i esglésies i no m'adono que sóm davant de la tomba de San Antoni de Padua fins que veig la gernació de fidels i veneracions. Dinerm un tramezzino i tornem cap al cotxe. De passada trobem l'anfiteatre romà que portavem buscant tot el dia.

Ens encaminem cap a Vicenza on anem al Teatre olimpic, ultima obra de Palladio i fem una mni visita guiada a la pinacoteca. Llavors (entrava en el preu) veiem una exposició de retaules russos i anem a fer una volta pel centre. Allà ens parem en un bar on ens trobem un parell de jubilats amb qui entaulem conversació. ENs expliquen un munt de coses per fer i visitar i acabem entaulant una amable relació acabada amb un brindis, un intercanvi de targetes i la ruta preparada per demà! Acabem de fer la volta per Vicenza i anem a l'hotel a descansar una estona doncs hem d'anar a sopar on varem reservar ahir.
Arribem al lloc aviat i som dels prrimers a sopar. Ens han guardat un reservat on fa bastanta calor però és molt acollidor. Els jefes (un sembla en Pocholo) i el personal són bastant peculiars, però sopem molt bé i coses diferents de la majoria de restaurants. La festa es va animant i la música cada vegaada més alta i finalment decidim anar a dormir, fent abans, una sessió de fotografia artística.

ARRIVADA A VICENZA (22-01-11)

Varem arribar ahir a la tarda a l'aeroport de Treviso amb un vol bastant plàcid. Sortim a buscar els cotxes i finalment agafem una furgoneta per 7 persones. Sap greu perquè en Josep no ha pogut venir erquè el seu avi està bastant fotut i prefereix no marxar. Des d'aquí: molts ànims! Agafem cotxe i per la nacional cap a Vicenza a trobar l'hotel. L'hotel està molt i molt bé, quatre estrelles a tutti plen. Ens arreglem i anem a buscar lloc per sopar. On voliem anar és plè i reservem per demà. Mentrestant anem a sopar a una pizzeria on tenim algun que latre problema amb un camarer (res greu) i sortim cap a l'hotel a fer uns gintònics. Al hall de l'hotel acabem la nit bevent i menjant patates xips. Cal dir que fa un aire molt fred!

MERCAT DE NADAL (11 al 12-12-2010)

Sortim a les 9 de Vilobí per agafar l'avió a les 9. El viatge de dues hores es complementa amb un trajecte de dues hores més d'autobús fins arribar a la ciutat de Frankfurt.

La primera impressió és que fa un fred que pela. Abrigats fins a dalt, el primer que fem es buscar lloc per dinar, i sembla que toca Kebab. Va plovent una mica i sortim a passejar. Impressiona la combinació d'edificis antics amb gratacels moderns. El centre (si en podem dir d'alguna manera) és una zona peatonal molt transitada, i entre aquesta i el riu, just al cantó de la catedral hi ha el mercat que deixem per quan es faci fosc. Visitem un curiós centre comercial on amb una passeig espiral recorres 7 plantes a l'estil Gugenheim.
Després anem a visitar la fira de nadal. Un munt de parades de tot tipus d'artesania: fusta, cristall, vidre, figuretes, gorros... i parades de menjar: frankfurts, gofres, creps, i totes vi calent!
Berenem una mica i després busquem un bar per fer una cervesa a l'altra riba del Main, doncs estem cansats i comencem a encaminar cap a casa d'en Tillman, el nostre hoste.
Arribem cap a les 8 i mentre ll fa la maleta (perquè marxa de vacances) descansem. A les 9 anem a una festa d'aniversari on trobem altres surfers i alemanys, bielorussos i poalcs. Ja cap a la una anem a dormir doncs hem matinat bastant.
EL diumenge ens aixequem aviat, cafè de rigor i ens acomiadem den Tillman. Anem cap al museu de la comunicació, molt recomenable, on passem tot el matí. Llavors busquem una sidreria per dinar i fem un dinar típic de Frankturt amb apfelwein, jarret de porc i una mega hamburguesa. Després de dinar, café i anem cap a la catedral. Allà ens trobem amb una couchsurfer de Madrid (que vàrem conèixer ahir) i anem a fer uns vins al mercat.
Cap a les 6 agafem el metro i fem una volta per l'estació central de trens. Després autobús cap a Hahn on dormim a l'hotel B&B davant de la terminal. Demà aixecar-se aviat doncs el vol surt a les 6 passades.

CRONICA DE L'ESQUIADA (07-11-2010)

Dissabte comença amb bon temps i Sol. Sortim de l'apartament i tot i fer molta fred ens passem el matí esquiant amunt i avall. L'estació està a un 20%, tant de pistes, com de remuntadors. Es nota que és la primera esquiada de la temporada i a les 3 de la tarda pleguem veles. Anem a fer una cerveseta i a comprar el pa i cap a casa.
Diumenge, tal i com preveia meteofrance, neva. Sortim amb neu i anem cap a dalt. Han tancat alguns remuntadors i s'esquia fatal. Al cap de tres baixades anem cap al bar a fer un GreenChaud (xocolata desfeta amb Chartreuse verd). Comprem pa i cap a l'apartament. Tarda de cinema i sopar i dormir.
Dilluns canvia el temps i deixa de nevar i es posa a ploure. Provem de sortir a esquiar, però és un fracàs. Tornem a casa poc després. Dinem aviat, tarda de cinema i anem a fer una volta al poble. Voltem amb cotxe per tots els carrers i barris i descobrim que és un poble més gran del que ens pensàvem. Cerveseta de rigor i cap a casa a sopar.
Avui ens hem refiat de les revisions de meteofrance i sortim aviat. Teòricament no ha de ploure fins apré-midi. S’esquia bastant bé a la part alta, tot i que amb una mica de vent, i a la part baixa la neu es converteix amb pastetes. Tot i així esquiem fins a les tres de la tarda aprofitant tot el dia. Comprem pa i cap a casa a dinar. A la tarda anirem a fer una volta al poble i començarem a plegar veles, doncs demà ja tornem.

SI LA FRED NO VE, L'ANEM A BUSCAR! (03-12-2010)

Sortim de pont aviat. A quarts de 3 ja estem a la carretera i cap al nord. No hi ha massa trànsit i anem fent via. A l'altura d'Orange comença a nevar. Estona de discussió de què si es el vapor condensat de la central tèrmica o bé que si neva de veritat o és rufaga. Finalment al cap d'una estona constatem que es neu. Està nevant i encara no hem travessat el Roine! Els vorals de la carretera estan nevats i anem trobant llevaneus treballant. La temperatura que ha començat a 9 graus a Vilobí arriba a -3 a Grenoble. No hi ha transit i no trobem cap cua a Grenoble. Anem cap a Burg d'Oisians i aquí ja comencen els problemes. La carretera comença a patinar i finalment hem de posar cadenes. Ens emocionem quan el termòmetre arriba a -7, però el millor està per arribar. Quan aparquem el termòmetre marca -14!. Anem a recepció i ens trobem una nota amb les instruccions per arribar a l'apartament. Descarreguem, aparquem i a sopar. Descobrim dues coses: la primera és que tenim internet GRATIS!. La segona: que els antics ocupants han deixat els plats bruts. Demà presentarem una reclamació

BOLOGNA III (07-11-2010)

Ens aixequem passades les 10, pleguem veles i ens acomiadem dels hostes. Busquem un lloc per esmorzar i llavors anem al centre. Preguntem per l’església de San Stefano i anem cap allà. Pel camí trobem un arancione sicilià que no em puc resistir a comprar. A l'arribar a San Stefano una banda militar fa música al carrer. També hi ha el sindicat de carnissers organitzant una mega botifarrada per recaptar fons per la restauració de l'església. Llavors anem a dinar i fem via cap a l'Estació on prenem l'Aerobus i anem a l'aeroport i cap a casa. El vol, amb algunes turbulències, arriba a Girona sense retard. Durant el matí trobem també el sisè secret (una cara del dimoni esculpida en una paret) i el setè secret (un rellotge aturat a les 10:25).

BOLOGNA II O LES 2 TORRES (06-11-2010)

Ens aixequem tard i amb maldecap (l´Esteve). Sabíeu que en italià no existeix la paraula ressaca? Sortim amb els americans a esmorzar algo i els acompanyem al tren. Comencem a voltar per Bologna per carrerons i sotoportice (no tenim paraula en català) i acabem pujant a la torre més alta de Bologna, que amb més de 100 metres i gairebé 500 esgraons no es apta per gent amb vertigen. La vista, però, val la pena. Dinem en un restaurant de cuina meridional de la Basilicata i anem a voltar per els mercats i botigues fins hora de sopar. Ahir vàrem conèixer 3 dels 7 secrets de Bologna, la Cúpula del so, l’Escut del Cannabis, o el “membre” il•lustre de la Piazza Maggiore. La intenció és trobar la resta pel nostre compte. Així, a la tarda a Sant Petronio en trobem un altre. Creat per Cassini, es tracta d’un experiment per demostrar que la terra girava entorn del Sol. Després de sopar trobem el 5é secret de Bologna: la finestra de la Petita Venècia. En queden 2, però pleguem veles i cap a casa, que trobem tancada i sense ningú. Fem un parell de trucades i ens venen a obrir. Bastant cansats anem a dormir, doncs ja és hora.

BOLOGNA I O LA TORRE DI BABELE (05-11-2010)

Sortim puntuals de Vilobí a les 16:15 i amb un vol tranquil arribem a Bologna de nit! Doncs si, a Bologna es fa fosc uns trenta minuts abans que a Vilobí. Agafem l´Aerobus i ens plantem a Bologna poc abans de les 7 de la tarda. Truquem a la nostre hoste i ens instal•lem al seu pis d´estudiants que és com una versió moderna dels joves, amb un mitjó que parla inclòs. L´Isabella i en Davide, que es fan d´hostes ens diuen que junt amb uns amics seus que també allotgen surfers, han organitzat un sopar. Mentrestant anem a fer una birra amb els amfitrions, i per 5 euros tenim quatre birres de 600 cc, res a veure amb els 11 euros que ens han clavat per dues cerveses a l´estació.

Bologna és una ciutat plena de gent i de jovent. A l´hora de sopar la casa es va omplint de gent. Cada un que arriba, sol o acompanyat, fa les presentacions pertinents. Recompte: 3 polacs, 2 americans, 3 xipriotes, 1 irlandès, 2 catalans i 7 italians! Allò es converteix en un batibull d´idiomes molt divertit i didàctic. Cap a la 1 comencen a preparar un arsenal de beguda per anar a fer botellon: vodka, calimotxo, limoncello... Com si anéssim a fires.
Pel camí en davide ens explica i ensenya alguns dels secrets de Bologna.
Finalment cap a les 4 anem a dormir que ja toca i acabem amb el nostre primer dia de couchsurfing, una experiència que recomano a tothom!!!

FIESTAS DE NERIN (14-08-10)

Ens aixequem sense massa ganes de voltar. Decidim fer un dinar lleuger i anar a sopar a Buesa per no embrutir massa i ho deixem tot una mica recollit, per estalviar-nos feina demà, que tornem cap a casa. Havent dinat fem sessió de cine i abans de sopar passem per la Teternia Nur, d'en Jofre i la Sónia, a Torla. Sopem a Buesa i unes copes a Broto i cap a Nerín a festa major. Arribem i la cosa no està molt animada. Fem una mica de poble coneixent nous veïns i poc a poc va arribant gent. El músic, Superlopez, deixa molt que desitjar, però les ganes de festa i l'alcohol van fent efecte i acabem tots ballant i cantant. Cap a les 6 del matí anem cap a casa a descansar una estona.
Demà diumenge, tornem a casa i s'acaben les vacances.

EL MONTE PERDIDO (13-08-10)

Ahir varem fer el turista tots plegats. Varem baixar a Broto a dinar i després a comprar quatre coses. Varem esperar que obrissin el consultori metge, doncs en Pepe tenia mal d'esquena. Després d'algun que altre rifirafe amb la metgesa i amb una clienta del bar on l'esperavem, fem uns gintonics. Feta la feina anem a preparar el sopar i la sortida de demà:

Sortim aviat, a les 6 ja som al cotxe i comencem a caminar a les 7 menys 10. El camí és suau fins a Gòriz. Allà esmorzem i comencem a pujar amunt amb algun que altre entrebanc a la ruta. Pugem sense problemes i en 3 hores arribem al coll. Pel camí hem interrogat els que baixen i sembla que no necessitem grampons ni piolet. Del llac el cim es veu primer i comencem a pujar per la escupidera, neta de neu. Ja gairebé a dalt l'Alber, que va fos, es queda i en Pere queda entrampat entre la tartera i la boira que està pujant. Decideixen baixar cap al llac. La Vane i jo seguim amunt. Deu minuts després arribem al coll i la boira es disspia. Fem quatre fotografies i enfilem els últims trenta metres i arribem al cim. Dinem i baixem mentre es va cobrint de nou. Un cop al llac ens trobem amb en Pere i l'Albert i baixem cap a baix. En 3 hores llargues ens plantem al cotxe que haviem deixat al primer mirador. Tornem cap a Nerin on fem una cervesa i cap a Fanlo a brenar, sopar i dormir.

PINETA I LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ (11-08-10)

La idea del matí d´avui era anar aviat a Pineta i pujar al Balcón de Pineta. El problema és que varem anar a dormir tard i ens hem aixecat tard. Per tant preparem igualment els entrepans i sortim. A la una arribem al parador de turisme on aparquem. Comencem a caminar direcció a Marboré i el Balcón de Pineta amb la intenció de trobar un lloc per dinar. Dinem al bosc i seguim pujant fins a 1600m. De baixada canviem la ruta per veure unes cascades properes. Tornem cap a casa i trobem en Pepe a Escalona i fem una cervesa. Li agafem les alforges i tirem tots amunt. Nosaltres arribem a dalt a casa i més tard en Pere i l´Albert que venen de Vilobí per fer el Monte perdido l´acaben d´acompanyar a Fanlo.

Sopem i a fer una ullada a les llàgrimes de Sant Llorenç i demà a buscar quatre rossinyols.

FESTA DE SARLLE (10-08-10)

Avui estem convidats a Sarllé (Cerler en patués). Sortim aviat per arribar d'hora, però es trobem un embús important a l'Ainsa que ens fa perdre molt temps. Sumat a la gent que va per la carretera a 30... doncs arribem quan ja han acabat de repartir el ponche d'abans de dinar. Què hi farem. Anem a dinar amb la Malen i família i companyia a el restaurant el Molino, just a peu de pistes de l'estació d'esquí. A les 5 de la tarda fem via cap al nucli antic per escoltar un festival de jotas. No hi havíem anat mai i hem quedat impressionats (molt aviat us penjo els vídeos). Un cop acabades les jotas, ens acomiadem dels amfitrions i anem cap a Benasque a fer una volta a les botigues de material de muntanya.

Mentrestant ens truca en Pepe (que recordem està fent la ruta La Seu d'Urgell - Fanlo en bicicleta) que diu que ha arribat a Castejon de Sos i quedem per sopar. Allà, entre disertacions sobre la llei de la gravetat i la teoria de la relativitat i el pas del temps (quan més a poc a poc vas en bici, més temps tens per pensar i més possibilitat de perdre l'equilibri i caure a terra) arreglem el món per enèsima vegada. Havent sopat ell va a dormir a l'hostal i nosaltres tornem cap a Fanlo. Pel camí li anem preparant un roadbook perquè tingui informació més fiable de l'etapa de demà (quilòmetres i desnivells)

SPA I TRESOR (09-08-10)

Ahir no té massa res a explicar: de la taula al sofà, del sofà al llit i llestos, dia de perreria i vacances de no fer res.
Avui hem decidit moure'ns una mica. Ens aixequem tard, dinem i decidim anar a Sabiñanigo a comprar quatre coses. La idea és arribar-nos a panticosa a les Termes de Tiberi. Un SPA entre muntanyes estrenat fa dos anys. així doncs, a les 6 passades ens plantem a l'Spa. Panticosa ha quedat molt arreglat des de la ultima vegada que hi varem estar. El lloc entre muntanyes es interessant de veure. Entrem a l'SPA que li posaria una nota a mig camí entre Caldea i el Magma. Sortim a les 8 i de tornada ens parem a fer un tresor al Dolmen de Santa Elena, prop de Biescas. Arribem a casa, sopar i dormir, doncs entre no fer res i l'SPA estem rebentats.

FE D´ERRADES (08-08-10)

A causa dels problemes de comunicació m'és més fàcil fer una fe d'errades que modificar els escrits ja fets. en primer lloc fa un parell de dies us situava a l'any 2019. Doncs bé, com que tot arriba (si no es compleix la profecia maya del fi del món el 2012) deixarem passar el temps al seu ritme. La data correcta era 2010.
Per altra banda en l'explicació de l'excursió a Gavarnie i els ports que creuàvem, em vaig repetir en l'últim i vaig escriure Tourmalet en lloc de Portalet que era el correcte. Ah.. avui fa 2 anys de la inauguració dels JJOO de Pekin!